Harari radiografia el poder de la informació i la IA

Yuval Noah Harari (Israel, 1976) és historiador, filòsof i un autor internacionalment conegut. Es va doctorar a la Universitat d’Oxford el 2002 i actualment és investigador al Centre per a l’Estudi del Risc Existencial de la Universitat de Cambridge i fa classes al departament d’història de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Amb l’èxit dels seus llibres s’ha convertit en una marca i treballa per a ell un nombrós equip de professionals sota el nom de Sapienship, una empresa centrada en l’educació i la narració d’històries, que va fundar amb el seu marit, Itzik Yahav.

Harari va despuntar el 2014 amb Sàpiens, seguit d’altres assajos divulgatius com ara Homo Deus (2016) i 21 lliçons per al segle XXI (2018). A banda de signar articles i fer conferències, ha publicat la sèrie d’adaptacions il·lustrades Sàpiens: una història gràfica, i Imparables, la sèrie de quatre llibres per a nens i nenes (han sortit els dos primers), il·lustrada a tot el món per l’autor català Ricard Zaplana. En total, ha venut uns 25 milions d’exemplars en l’espectacular xifra de 65 idiomes.

Harari ara presenta Nexus (Edicions 62, amb traducció de Núria Busquet; en castellà a Debate, amb traducció de Joandomènec Ros), el relat de com hem arribat fins on som, la història de com les xarxes d’informació han conformat el món i a nosaltres mateixos. “Estem vivint la revolució de la informació més profunda de la història, però no la podem entendre si no entenem el que hi ha hagut abans; la història no és l’estudi del passat, és l’estudi del canvi, ens ensenya què continua igual, què canvia i com canvien les coses”, va declarar ahir al llarg d’una roda de premsa virtual per a uns cent mitjans llatinoamericans i de l’Estat espanyol. Harari va respondre les nombroses preguntes des de Washington, perquè està de gira promocional pels Estats Units.

“Durant els últims cent mil anys els sàpiens hem acumulat un poder enorme, però malgrat tots els nostres invents i conquestes, ens trobem en una crisi existencial. El món està a la vora del col·lapse, les tensions polítiques estan augmentant, la desinformació abunda i ens estem precipitant cap a l’era de la intel·ligència artificial (IA), una xarxa d’informació nova que ens desafia i intimida”, va opinar.

Al llarg de 700 pàgines, el text de Nexus es fixa en la perspectiva de la història per analitzar com el flux d’informació ens ha portat fins on som. Des de l’edat de pedra, passant per la canonització de la Bíblia, la invenció de la impremta, l’auge dels mitjans de comunicació de massa i el ressorgiment del populisme actual. “Tenim la tecnologia de comunicació més potent de la història i a la gent cada cop li costa més parlar, sobretot entre els polítics.”

“La IA és diferent de tota la tecnologia anterior, és un agent independent. Fins ara, l’última paraula estava en mans dels humans, una bomba atòmica no podia decidir explotar sola. La IA pot funcionar sola, per això és perillosa.”

Sumant les tres parts en què ha dividit l’assaig (Xarxes humanes, La xarxa inorgànica i Política informàtica) Yuval Noah Harari ens proposa que considerem la complexa relació entre informació i veritat, entre burocràcia i mitologia, entre saviesa i poder. Analitza com sistemes com ara l’Imperi romà, l’Església catòlica i la Unió Soviètica han utilitzat la informació per assolir els seus objectius, per a bé o per a mal. “La informació no és veritat, per ella mateixa. La major part de la informació és porqueria. La veritat és cara. Una investigació rigorosa és llarga i costosa. La ficció, la mentida, és barata, per això és més abundant. Si volem més veritat cal invertir en mitjans de comunicació i fundacions que la garanteixin o la veritat quedarà, encara més, enterrada per la mentida.”

“Amb tot, cal anar amb molt de compte abans de censurar els usuaris humans de les xarxes socials. Tenim dret a ser estúpids. El perill són els algoritmes de les grans empreses. I les empreses s’han adonat que és més fàcil dominar la gent a través de missatges carregats d’odi, de ràbia, de por...”, va afegir.

La roda de premsa va estar molt centrada en el futur de la IA i els seus perills. “La IA funciona des de fa uns deu anys, està a l’inici, però d’aquí a deu o vint anys més serà molt avançada. Com reaccionarà la psicologia humana quan la IA pugui crear textos, obres d’art o de música realment bons? No ho sabem. El que ja sabem és que ja permet un control dels ciutadans molt més efectiu i exhaustiu que el que pretenien totalitarismes com el de Stalin a l’URSS. Al meu país, Israel, a través de la tecnologia ja s’està controlant a tothom. El mateix passa a molts altres països, amb drons, càmeres d’identificació facial, localitzadors...”, va assegurar.

Amb tot, va deixar una petita escletxa per a l’esperança. “La IA té moltes coses bones, per exemple en el camp de la medicina o de la circulació viària; per tot plegat, no dic que calgui aturar l’evolució de la IA, el que cal és invertir per garantir la seguretat d’aquesta tecnologia de cara als humans. El problema és que les empreses no ho fan perquè, a tots els països, estan en una cursa per arribar primers al més lluny possible, costi el que costi”, va concloure l’autor israelià.