Carme Sansa capitalitza un drama sobre l’empatia entre jueus i palestins

L’actriu Carme Sansa, superat els 80 anys, torna als escenaris convencionals amb Rose, un monòleg intens i tant dolorós com redemptor. Daniel Anglès feia una dècada que volia aixecar aquesta producció i la reacció sionista a l’atemptat del 7 d’octubre va fer que deixés d’ajornar-ho. Per això, sota la productora d’Anglès (El Musical Més Petit) es programen onze funcions a La Villarroel.Qui és aquesta Rose? Com a Vostè ja ho entendrà (2011), de Claudio Magris, en què Sansa recitava tot el text, dreta sense moure un dit (només amb dos focus que alternaven lateralment la il·luminació), ara apareix asseguda durant una Shiv’ah, el temps de dol que els jueus dediquen als familiars. Rose narra el seu viatge, des del poblet rus (avui dins de les fronteres ucraïneses) fugint de l’extermini nazi i provant d’accedir a Israel, des d’on s’explica.

Aquest muntatge, sovint s’ha representat en forma de lectura dramatitzada per la potència de la narració. Però, Anglès ha volgut que Sansa l’interpreti en un espai íntim i realista i que s’apuntali amb limitades frases musicals, de Roger Julià, per reforçar els instants més emocionals. Rose és una dona senzilla que s’escapa de la gran política; parla i sobreviu a les conseqüències i actua amb forma per a pacificar la seva consciència.

Per a Anglès, Sansa respon al rol com a actriu i també com a militant compromesa amb la pau i les minories. L’obra és un cant a l’empatia del diferent. Rose considera, per exemple, que l’amor dels jueus cap a Déu és paternal, mentre que els cristians (que reprodueixen Jesús en dibuixos) hi ha una relació més personal. La diferència és que si un jueu deixa de creure en Déu, com qui accepta la mort de pare, mentre que, si ho fa un cristià, aquest té la ràbia de la traïció d’un amant.

La Villarroel, que ofereix fins aquest diumenge una segona temporada de Les mans, estrenada al Grec, recupera aquests dies el muntatge Nadia, el primer testimoni de La Conquesta del Pol sud, amb la mateixa Nadia Ghulam protagonitzant aquesta entrevista il·lustrada per l’interès de Carles Fenández Giua i Eugenio Szwarcer (de dimarts vinent fins al 6 d’octubre). Rose s’alterna amb Nadia del 28 de setembre al 15 d’octubre. Només tarà 11 funcions però la intenció és que el drama commogui prou espectadors per reprogramar-lo posteriorment, mentre la producció gira arreu. La seva simplicitat permet traslladar-la a circuits ben diversos. Sansa, de fet, no ha deixat d’estar activa fent recitals amb músics com Joan Isaac. El director confia que aquest espectacle permeti tenir Sansa a l’escenari durant molts anys.

Carme Sansa és una actriu amb tota la carrera feta, que ha sabut adaptar-se a tota mena de format gràcies a la seva capacitat de recitar versos, de cantar i de defensar personatges tant còmics com dramàtics. Anglès aspira al fet que Catalunya estimi els actors de llarga trajectòria ¡, com passa en les cartelleres internacionals. Noms com Josep Maria Pou, Núria Espert, Josep Maria Flotats o Carme Sansa, per citar-ne alguns, haurien d’estar molt més presents als escenaris +, proclama.

El muntatge, pràcticament, coincideix amb la proposta de teatre comunitari del Tantarantana amb Freedom Theatre Jenin Feat Raval (fins aquest diumenge). També la Sala Beckett programa una altra peça en suport de Freedom Theatre, un col·lectiu palestí que vol difondre l’atac israelià actual.