Entre Barcelona i Seül, amb escala a Vic

No ha estat, segurament, la proposta amb més sortida comercial de totes les que, aquesta setmana, s’han presentat a Vic, però és d’agrair que, gràcies al Mercat de Música Viva i la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació, s’engendrés una marcianada com la que dijous vam veure a l’Atlàntida: Terra ignota, en el marc de la qual el barceloní Blood Quartet –amb pesos pesants de la improvisació com el trompetista Mark Cunningham i el percussionista Pau Rodríguez (Za!)– es van aliar amb els sud-coreans Dongyang Gozupa, grup a cavall del folklore tradicional i el rock progressiu, per a un viatge psicotròpic, amb el yanggeum, instrument coreà tradicional de corda que es toca amb una canya de bambú, acaparant totes les al·lucinades mirades.

Tot i que, possiblement, va ser el més salvatge, el de Blood Quartet amb el grup de Seül no va ser, però, l’únic atreviment que, aquests dies, s’ha pogut veure a Vic, en tres jornades d’activitats professionals que, tal com havien advertit els directors del Mercat, Marc Lloret i Oriol Roca, posen en relleu el desdibuixament creixent de fronteres i estils que impera actualment en les propostes d’un bon munt de músics catalans i de més enllà. Mostra d’això va ser ahir, per exemple, l’actuació de la valenciana Sandra Monfort, que, en la presentació de Mona de nit, fruit d’un any intens durant el qual, com va dir, ha fet una cinquantena de bolos i ha hagut de superar un càncer de mama, va aconseguir portar una mica més enllà el discurs que, valenta, ja formulava fa un any amb La mona: fer dialogar la cultura popular de pobles com el seu, Pedreguer (Marina Alta), amb la tralla electrònica que, agradi més o menys, també ha definit aquestes terres.

En el marc del Mercat de Música Viva, ple, enguany, d’estimulants propostes, hem pogut veure també el navarrès Gorka Urbizu, cantant de Berri Txarrak, posant-se al servei del pop metafísic de Joan Pons i Jordi Matas, ara músics de la seva banda; i el jove duo Caamaño & Ameixeiras manllevant-nos uns quants somriures amb la seva simpàtica i desacomplexada immersió en l’univers dels ritus populars gallecs.