La crònica
La Girocòmic, a la recerca d’altres mons
Gran jornada inaugural, aquest dissabte, per a la vuitena edició de la Girocòmic, la fira del còmic, el manga i l’entreteniment, que des de primera hora del matí ha omplert de gent de totes les edats el Palau de Fires de Girona, una multitud amb interessos diversos però que comparteix la passió per viatjar a a altres mons. Hi trobem el Club Star Trek o el Club Doctor Who, que són com ambaixades d’universos remots a la Terra, i una àmplia representació de la cultura japonesa, xinesa i coreana, que a través del manga, l’anime, els dorayakis i el k-pop han conquerit Occident d’una manera més subtil i efectiva que l’aviació nipona a Pearl Harbor. Volten pel recinte uns quants personatges disfressats i/o uniformats, fins i tot un replicant de Crist, i no hi falten armes no reglamentàries però, en principi, tampoc perilloses, com ara les espases làser. No hi falten videjocs, jocs de taula –entre ells, Drak, creat i promocionat per unes intrèpides joves barcelonines–, unes quantes llibreries de les comarques gironines que tenen sensibilitat pel còmic i el llibre il·lustrat, i muntanyes de Funkos i altres figures i figuretes, al costat de boles de drac i molts altres objectes de marxandatge de gairebé totes les pel·lícules, sèries i còmics imaginables. Potser el que més es troba a faltar a la Girocòmic és el còmic europeu o americà adult o d’autor i la presència d’editorials especialitzades. Però no és una crítica: la fira gironina ha sabut trobar el seu model, un format híbrid especialment atractiu per al públic jove o molt jove: l’espai infantil, amb tallers de dibuix o jocs tradicionals ha crescut aquest any. També ha augmentat molt la presència dels petits expositors que omplen el segon pis del Palau de Fires per vendre, a l’anomenat Artist Alley, els seus propis còmics i imaginatius objectes de tot tipus, com autèntics artesans del segle XXI. Al segon pis hi ha també la zona de videojocs, una gran exposició del caricaturista Joan Vizcarra, les masterclass de l’Escola Joso, la Sorbona del còmic català, i una de les novetats més destacades d’aquest any: l’Aula Podcast, on diversos generadors de continguts a les xarxes expliquen anècdotes i vivències davant d’un públic molt ampli i receptiu.
Aquest migdia s’ha lliuratel Premi Girocòmic 2024 a la trajectòria professional a Jordi Lafebre, que ha explicat al públic les vivències que el van portar a ser autor de còmic. “Jo sempre associava el còmic a noms estranys però quan vaig descobrir que havien autors que es deien Jordi, com Jordi Sempere o Jordi Bernet, em vaig adonar que jo també podria signar un còmic”. El periple professional de Jordi Lafebre va començar amb la consciència que per ser dibuixant de còmics havia d’aprendre practicant. Dit i fet, va agafar la carpeta amb els seus dibuixos i es va presentar a les editorials. “No som prou conscients que Barcelona és una capital editorial important”, va explicar. Després de bregar-se en diverses publicacions va fer el salt al mercat francobelga. Però el camí tampoc va ser fàcil. “Cada any anava al festival d’Angulema amb la carpeta sota el braç i finalment vaig trobar qui em va donar una oportunitat”. Des de fa anys treballa pel mercat francòfon. És la realitat de molts autors catalans que han de treballar directament per França o Bèlgica i que després venen els drets a les editorials dels Estat espanyol, on el mercat no permet pagar a professionals a dedicació completa. Lafebre acaba de treure en català Malgrat tot (Norma Editorial).