Montserrat continua inspirant molta literatura

Martí Gironell és un autor que s’ho passa bé, o molt bé, amb tot el procés relacionat amb la publicació d’una novel·la i transmet aquesta il·lusió a qui l’escolta, sigui editora, periodistes o lectors. A La muntanya del tresor (Columna i, en castellà, a Destino amb traducció de Rosa María Prats de la Iglesia) ha volgut explicar una història important però poc difosa relacionada amb com es van viure els anys de la Guerra Civil a Montserrat, amb tot de personatges reals, un secret que ha fet seu, un referent com L’illa de tresor i, a més, amb l’oportunitat de poder llegir ell mateix la versió en audiollibre. “Soc partidari de llegir a les presentacions fragments de les meves novel·les, a més he fet ràdio molts anys i poder llegir la versió per a audiollibre m’ha fet molt feliç”, ha explicat l’autor.

L’editora Glòria Gasch, a més de valorar Gironell com “un dels grans autors en català de novel·la històrica”, ha destacat “la capacitat que té per trobar bons temes i escriure històries singulars i molt nostres”. Més nostrat que Montserrat, com a símbol, no hi ha res, i encara inspira històries sobre fets no prou coneguts.

“Quan trobo un tema, l’explico al meu entorn per comprovar si és conegut o no. Si a ningú li sona gaire és que vaig bé i val la pena que l’escrigui”, detalla Gironell, que per primer cop ha ambientat una novel·la a la Guerra Civil. “No és que tingués cap compte pendent, la història m’hi va dur.” I és que ha situat les trames de les seves novel·les a tota mena d’èpoques pretèrites.

La muntanya del tresor està protagonitzada per Benet Nomdedéu, un nen orfe d’onze anys que quan esclata la guerra es queda a l’escolania de Montserrat perquè no té cap lloc on anar. “Volia explicar la història des de la mirada del nen, del que ell pot entendre i del que no, de les preguntes que llança sobre el que va passar durant la Guerra Civil i que, encara avui, no totes tenen resposta; és una obra iniciàtica, de creixement i descoberta, amb la mirada innocent i neta del protagonista, però he volgut evitar que fos una obra juvenil”, assegura l’autor.

Gironell, per crear el seu jove protagonista, ha tingut el referent de L’illa del tresor, de Stevenson –fins i tot juga amb elements com ara que fra Cervera tingui una cama de fusta o que fra Areso porti un ull tapat–, i d’El noi del pijama de ratlles, de John Boyne.

El Benet és acollit per Carles Gerhard, el comissari de Montserrat, i la seva família. L’abadia es va transformar en hospital –amb més de 3.000 llits–, impremta –van publicar la primera obra de Neruda a l’Estat espanyol–, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya.

“El govern va ser molt ràpid a l’hora d’enviar quinze mossos d’esquadra per evitar que escamots d’anarquistes destruïssin l’art sacre de Montserrat.” Perquè, “tant si ets de dretes com d’esquerres, Montserrat és un referent”.

A mesura que la guerra avança –l’obra passa entre el juliol del 1936 i el gener del 1939–, Benet es converteix en testimoni de nombroses històries dins l’abadia: des de les activitats del doctor Josep Trueta i del poeta soldat Manuel Altolaguirre fins als moviments secrets de fra Areso. A través dels seus ulls, assistim al pas de figures rellevants com el president Lluís Companys, l’artista Bella Dorita i el tenor Emili Vendrell. Només hi ha tres personatges ficticis, el Benet, la Teresa –filla d’un mosso i noia que encetarà les pulsions amoroses del Benet– i fra Cervera, el monjo més veterà, que instruirà i explicarà al jove protagonista tot allò que no acaba d’entendre. Pel que fa a la resta, tot són personatges i circumstàncies reals. “La muntanya, l’abadia, el convent, les coves..., tot plegat també forma un personatge més.” En alguns casos ha recreat escenes en què “no hi ha cap testimoni directe”. “Com sempre, he mirat de vestir un relat per crear una ficció que em permeti explicar als lectors actuals què va passar; el que no pots saber ho escrius com intueixes que va passar, mantenint la versemblança i donant-ho a llegir a gent que en sap més que tu mateix”, admet.

Amb tot plegat, Martí Gironell (Besalú, 1971), periodista i autor de les novel·les El pont dels jueus (2007), La venjança del bandoler (2008), L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012), El primer heroi (2014), Strappo (2015), La força d’un destí (2018), Paraula de jueu (2020) i El fabricant de records (2022), a més de diversos contes infantils, i guanyador de premis com ara el Ramon Llull, el Prudenci Bertrana i el Nèstor Luján, ens relata un capítol poc conegut de la nostra història i ens mostra com Montserrat va esdevenir un refugi per a la supervivència.

Gironell administra amb bon pols narratiu, abundants diàlegs i un ritme amè diversos fils argumentals que arrosseguen el lector al llarg de tota l’obra, com ara com es va evitar que l’abadia fos dinamitada, com acabarà la història d’amor entre el Benet i la Teresa, què va passar realment amb el pare del Benet i, entre d’altres, el secret sobre el tresor del títol, que no es resol fins al final. “No té res a veure amb el Sant Grial ni els nazis, té a veure directament amb la Moreneta”, conclou Gironell.