Art

Un estudi de La Lleona de Girona data l’escultura al segle XIII

Un estudi monogràfic que per pri­mer cop s’endinsa en l’escul­tura de La Lle­ona de Girona, un dels símbols emblemàtics de la ciu­tat, data l’escul­tura al finals del segle XIII i apunta que es va escul­pir per a una casa benes­tant, en comp­tes de la imatge que n’ha que­dat que va crear-se per a iden­ti­fi­car un hos­tal. La recerca, obra de l’his­to­ri­a­dor de l’art Miquel Àngel Fuma­nal, ana­litza deta­lla­da­ment tot el que fins ara es coneix sobre l’escul­tura i aporta dades tant curi­o­ses com inèdites. Per exem­ple, que al segle XIX sovint se la des­cri­via com una mona, que la base i el capi­tell de la columna que es con­serva al Museu d’Art són poste­ri­ors al fust i a l’escul­tura de la lle­ona o que la pedra té res­tes d’una dot­zena de colo­ra­ci­ons dife­rents.

L’estudi La Lle­ona de Girona. Noves apro­xi­ma­ci­ons des de la història de l’art fa una revisió exhaus­tiva de la peça més turística de la ciu­tat. De fet, tot i que ara no es pugui fer-ho, la lle­genda diu que qui faci un petó al cul de l’escul­tura tor­narà tant sí com no a Girona.

Tot i que se la cone­gui com a La Lle­ona, l’escul­tura que s’arrapa al cap­da­munt de la columna és, en rea­li­tat, la d’un lleó. Situ­ada en un cos­tat de la plaça de Sant Fèlix és un dels ele­ments més foto­gra­fi­ats –i abans peto­ne­jats– entre els qui visi­ten Girona.

L’obra ori­gi­nal, tallada en pedra calcària num­mulítica de Girona, mesura 366x46x38 centímetres i està divi­dida en nou frag­ments. Actu­al­ment, es con­serva al Museu d’Art de la ciu­tat. La que hi ha a la plaça, a tocar dels peus de la basílica, és una repro­ducció del 1995 (que va subs­ti­tuir-ne una pri­mera rèplica del 1985).

Al vol­tant de l’escul­tura, però, encara pla­nen mol­tes incògni­tes. Ara, Fuma­nal ha dut a terme un estudi sense pre­ce­dents sobre aquesta peça icònica de la ciu­tat. És una revisió exhaus­tiva sobre totes les dades que se’n conei­xen, que ha permès situar l’escul­tura dins un con­text artístic, pre­ci­sar-ne la cro­no­lo­gia, la natu­ra­lesa mate­rial i les vicis­si­tuds que ha vis­cut al llarg del segle XX.

D’entrada, Miquel Àngel Fuma­nal se cen­tra en la història de l’escul­tura. Si bé les dades docu­men­tals més anti­gues són de mit­jans del segle XIX, i asso­cien La Lle­ona a un antic hos­tal del car­rer Cal­de­rers, l’estudi es remunta fins a l’època medi­e­val per ana­lit­zar totes les men­ci­ons de lle­ons i hos­tals giro­nins.

A par­tir d’aquí, i també a través d’una anàlisi com­pa­ra­tiva amb altres colum­nes de grans dimen­si­ons i escul­tu­res simi­lars, l’his­to­ri­a­dor situa l’escul­tura ori­gi­nal a finals del segle XIII. També se sap que al segle XIX estava ubi­cada a l’extrem opo­sat del car­rer Cal­de­rers, i que acom­pa­nyava la façana del Mesón Hos­tal de la Lle­ona.

Tot i això, segons pre­cisa el Museu d’Art refe­rint-se a la mono­gra­fia, “no va ser cre­ada per a aquest esta­bli­ment, sinó molt pos­si­ble­ment per a l’espai exte­rior d’una casa benes­tant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lle­ona, que es gira cap a l’espec­ta­dor en acti­tud de vigilància”.

Una mona i res­tes de poli­cro­mia

L’estudi monogràfic també aporta dades inèdites i curi­o­si­tats al vol­tant de l’escul­tura. Per exem­ple, que la figura ani­mal s’ha iden­ti­fi­cat de dife­rents mane­res al llarg de la història, i que sovint, al segle XIX, se la des­cri­via com una mona.

A més, l’estudi científic de la peça ori­gi­nal –aquí, s’ha comp­tat amb la col·labo­ració del Cen­tre de Res­tau­ració de Béns Mobles– ha iden­ti­fi­cat fins a una dot­zena de colo­ra­ci­ons dife­rents a la pedra (fruit de suc­ces­si­ves repin­ta­des fetes en època moderna). Els resul­tats també han evi­den­ciat que la base i el capi­tell de la columna són poste­ri­ors al fust i a l’escul­tura de La Lle­ona (pot­ser com a part d’una res­tau­ració o recons­trucció poste­rior).

Tren­ca­dissa per un carro

La mono­gra­fia també fa referència a la con­si­de­ra­ble tren­ca­dissa que l’escul­tura i la columna van patir a finals del segle XIX. L’any 1866, un carro que entrava a la ciu­tat va esta­ve­llar-se acci­den­tal­ment con­tra la columna i la va fer caure.

Va ser ales­ho­res quan un par­ti­cu­lar va fer donació de la peça al Museu Pro­vin­cial i l’obra va entrar a for­mar-ne part del seu fons arqueològic, al claus­tre del mones­tir de Sant Pere de Galli­gants (on va estar entre­mig de mare­de­deus, capi­tells, escuts, mènsu­les i fines­trals). L’any 1979, va entrar a for­mar part del fons del Museu d’Art de Girona, on s’exposa actu­al­ment.

L’estudi té una sei­xan­tena de pàgines. “Mal­grat els nom­bro­sos inter­ro­gants que encara que­den pen­dents, l’estudi en pro­fun­di­tat de La Lle­ona (o del lleó de Girona) ha apor­tat dades i infor­mació relle­vant que per­me­ten revi­sar els conei­xe­ments que, d’aquesta peça escultòrica, hem assu­mit tenir fins ara”, con­clou Fuma­nal a l’apar­tat de con­clu­si­ons. L’objec­tiu de la mono­gra­fia és, doncs, obrir també camins i hipòtesis perquè la peça es con­tinuï estu­di­ant en un futur.

La direc­tora del Museu d’Art, Carme Clu­se­llas, asse­gura que la publi­cació “no només aporta llum sobre un dels símbols més esti­mats de Girona, sinó que també rei­vin­dica el paper del museu com a cus­todi del patri­moni cul­tu­ral de la ciu­tat”. Perquè, com con­creta el Museu d’Art, molts giro­nins i visi­tants des­co­neix que és aquí on es pre­serva l’escul­tura ori­gi­nal.

El lli­bre La Lle­ona de Girona. Noves apro­xi­ma­ci­ons des de la història de l’art es pre­sen­tarà aquest dis­sabte al mig­dia al Museu d’Art de Girona, que és qui ha impul­sat la recerca- en un acte que con­duirà el cro­nista de la ciu­tat, Joan Boa­das. Una hora abans, per als més curi­o­sos, es farà un iti­ne­rari previ, guiat pel mateix his­to­ri­a­dor Miquel Àngel Fuma­nal, que sor­tirà de la plaça de Sant Feliu. Just dels peus de l’actual escul­tura pública de La Lle­ona.

Fuma­nal (Bar­ce­lona, 1976) és doc­tor en Història de l’Art per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona amb la tesi La pedra de Girona, 1300-1350. L’esclat de l’escul­tura arqui­tectònica i cul­tu­ral. La seva prin­ci­pal línia d’inves­ti­gació és l’art medi­e­val (sobre­tot escul­tura i vitrall) a la Corona d’Aragó. Des del 2019, és pre­si­dent del Patro­nat d’Estu­dis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i col·labora des de fa anys amb el Museu d’Art de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia