Un pare de recanvi i una filla que vol ser fill a la Seminci

Una filla que se sent abandonada pel seu pare fa amistat per Facebook amb un home que es diu igual, Bob Trevino, i es converteix en el pare que sempre havia somiat tenir. El tòpic que la realitat supera la ficció troba un nou exemple en aquesta història real, que ha inspirat la producció independent nord-americana Bob Trevino likes it. De fet, li va passar a la directora, guionista i productora, Tracie Laymon, que va fer riure i plorar ahir al fidel públic de la Seminci i ha aconseguit puntuacions molt altes a rànquings de crítica i públic.

Es diu que la família és el gran escenari del món i és també on transcorre un altre film vist a Valladolid, La mitad de Ana: una parella divorciada es troba amb què la seva filla de vuit anys se sent nen, i això genera conflictes entre els progenitors, molt perduts en el tema, i en els seus entorns. L’actriu Marta Nieto debuta com a directora i és la guionista i actriu principal d’aquesta història rodada amb sensibilitat, plena de matisos, que fa un gir interessant: un amic de la mare, interpretada per la directora, li pregunta “què et fa sentir bé?”. I ella, de la mateixa manera que la filla se sent bé sent un nen, decideix fer un tomb a la seva vida.

Una altra pel·lícula espanyola, Fin de fiesta, porta a la Seminci també un tema de debat: un immigrant que ha creuat l’estret en una pastera s’amaga en un cotxe i va a parar al jardí immens d’una dona rica i avorrida. Quan el descobreix i veu que no és gens perillós, el manté retingut a la caseta del jardiner i no el deixa marxar.

Els festivals prenen el pols al món i la Seminci ha acollit a les seves pantalles drames familiars i problemàtiques socials. Ja es va inaugurar divendres passat amb Polvo serán, tragicomèdia musical que explora el tema de la mort i l’eutanàsia, protagonitzada per Ángela Molina. Aquest dijous, Mar Coll competirà a la secció oficial amb Salve Maria. El bon moment del cinema català es nota a la Seminci amb aquests i altres títols. I la bona anyada de cinema d’autor internacional també es reflecteix en un dels festivals Estatals amb més història i prestigi: malgrat que un mes abans el festival de Sant Sebastià acapara tot el que pot, hi ha notables títols premiats a Canes i altres festivals que es presenten aquests dies a Valladolid.