llibres
Serra & Comas, el tàndem més juganer
Màrius Serra és un home de feina metòdica i serialitzada, constant i eficient, una formiga verbívora, més obrera que atòmica, amb talent i molt sentit de l’humor. No és estrany que a la feina habitual de crear mots encreuats i de traduir hi pugui sumar la d’escriure novel·les i, darrerament, sèries. Ara presenta El rol del Roc (Empúries), la quarta novel·la ludocriminal protagonitzada (entre d’altres) per l’Oriol Comas i Coma, amic de Serra fa més de trenta anys i persona ben real.
El camí d’aquest tàndem de juganers va començar amb La novel·la de Sant Jordi (2018) “que passa íntegrament al centre de Barcelona durant el 23 d’abril del 2018, Diada de Sant Jordi”, explica Serra que, en el debut, també apareixia com a personatge. La va seguir Jugar-s’hi la vida (2019) “que passa entre Barcelona i Lisboa, durant la commemoració de la Revolució dels Clavells, el 25 d’abril” i Fora de joc a Montserrat (2021) “que passa íntegrament a la muntanya santa durant la celebració de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril”. El rol del Roc “passa íntegrament al barri d’Horta, coincidint amb l’aniversari de la Sol, el 29 d’abril”. Tot apunta a què la cinquena passarà l’1 de maig, de l’any que toqui. Ep, si Serra&Comas així ho volen.
“L’any 2015 vaig proposar a l’Oriol Comas si voldria ser el personatge d’una novel·la que tenia al cap. Ens vam trobar al bar del Museu Marítim, que ell llavors feia servir de despatx, i vam anar anotant les condicions en un full de paper: en seríem coautors a dues mans i dos cervells, és a dir, que les escriuria només jo però les discutiríem tots dos; el personatge de ficció seria ell mateix però tindria dret a vet sobre què li faig fer”, detalla Serra. “En va sortir un decàleg de vuit punts, vam pactar les condicions i vam començar una aventura que, de moment, ja ens ha portat a compartir quatre novel·les ludocriminals.”
A El rol del Roc, el barri d’Horta de Barcelona (barri on viu fa molts anys i d’on se sent Màrius Serra) pateix una epidèmia de desaparicions de jubilats. Els pensionistes marxen de les residències de gent gran i no se’ls troba més. Paral·lelament, els Mossos detenen un jugador de rol membre de la colla dels Diables d’Horta que ha suplantat el seu avi per cobrar-ne la pensió i que hi podria estar relacionat. El detingut és íntim amic de l’últim enamorat de la Sol –neboda del Comas–, que cada cop té una vida sentimental més complicada i variada. El Comas, que també s’acosta a la jubilació, ha decidit llegar la seva col·lecció de tres milers de jocs de taula, tres mil llibres i mil tres-centes revistes sobre jocs al Servei de Biblioteques, a canvi que dediquin una biblioteca temàtica als jocs de taula. Això el té ocupat i neguitós, però no podrà evitar ajudar el comissari Carmany a resoldre el cas dels jubilats fonedissos.
Amb el rerefons de la tensió social d’unes generacions joves que acusen la manca d’oportunitats, Màrius Serra conjuga la intriga policíaca, l’humor ple d’enginy i el món del joc de taula, i fa arribar la ficció ludocriminal a un barri d’Horta que emergeix com un protagonista destacat, amb un teixit veïnal bulliciós i combatiu, però també amb rebotigues més tèrboles del que semblen.
“En aquesta ocasió, el leitmotiv lúdic de la història és el joc de rol, relleu d’altres jocs com el backgammon i el joc de cartes Eleusis, presents en anteriors obres de la sèrie”, explica Comas.
La veu narrativa triada és la de la Sol, cosa que ha estat un repte per a Serra, perquè s’ha hagut de posar “dins del cap d’una dona d’una altra generació”.
A més de novel·les
A més d’aquesta sèrie, han anunciat un joc de taula també creat a mitges, Quedar-se en blanc, i “la participació en una nova biblioteca especialitzada en aquest tipus de passatemps, que s’ubicarà al barri del Besòs”. Per a la iniciativa, que va partir d’Oriol Comas (Barcelona, 1956) arran de la seva jubilació, donarà “set mil llibres i jocs de taula i més d’un miler de revistes de la temàtica”. Xifres gairebé idèntiques a les de la ficció.
Màrius Serra (Barcelona, 1963) ha publicat més de dotze mil mots encreuats, cinc mil articles i una trentena de llibres, entre els quals Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa, Quiet, Plans de futur, Res no és perfecte a Hawaii i La dona més pintada. Ha rebut premis com ara Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull i Sant Jordi. A més d’haver traduït al català autors com ara Tom Sharpe, Groucho Marx i Henry Miller i d’haver fet una versió actualitzada del clàssic Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, té oberta una altra sèrie de novel·les, en aquest cas infantils, Les aventures de la Napeu, que ja compta amb sis títols, il·lustrats per Roser Calafell i publicats per Estrella Polar.