Els primers europeus
La Canonja inaugurarà el Mammuthus, un museu inèdit al país que dona a conèixer les primeres ocupacions humanes d’Europa
Exposa les restes de fa un milió d’anys que s’han descobert al jaciment de la Boella, que són de la mateixa època que les d’Atapuerca
-
Palmira Saladié, codirectora de les excavacions al barranc de la Boella, a la primera sala del nou museu Mammuthus, amb la recreació d’un petit grup d’Homo antecessor C.F J. RAMOS. -
L’alcalde, Roc Muñoz, al costat de les defenses de mamut. JUANMA RAMOS. -
Una de les sales del museu JUANMA RAMOS. -
Mas de l'Hort de l'Abeurador, seu del nou museu Mammuthus JUANMA RAMOS.
La troballa va ser accidental. Una torrentada d’aigua que va baixar amb força i va provocar despreniments als marges del barranc de la Boella, a la Canonja, va posar al descobert dos molars i dues defenses d’un mamut prehistòric, un animal extingit que va habitar aquestes contrades fa un milió d’anys. Era el 2006, i l’any següent ja es va dur a terme una primera excavació arqueopaleontològica d’urgència en aquesta àrea deltaica del riu Francolí, una campanya que s’ha repetit de forma anual i ininterrompuda fins aquest estiu. “I queden molts més anys de treball”, assegura Palmira Saladié, codirectora de les excavacions junt amb Josep Vallverdú, tots dos investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Les restes excepcionals que en aquests anys han aparegut al jaciment de la Boella ja formen part del nou centre d’interpretació Mammuthus, que s’ha creat en aquest municipi del Tarragonès per esdevenir un referent internacional. I és que n’hi ha per a això i per a molt més: són clau per al coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents d’Àfrica, es van escampar pel continent europeu durant el plistocè inferior. Ara el museu explica aquell primer poblament d’Europa, l’evolució humana i els ecosistemes i la cultura material de la prehistòria més remota. “Ens està mostrant un pols migratori que ve d’Àfrica que no coneixíem fins que vam començar a excavar a la Boella”, apunta Saladié.
El Mammuthus és un museu inèdit a Catalunya per la cronologia que abasta el seu contingut. Situat en una antiga masia agrícola del segle XVI, el Mas de l’Hort de l’Abeurador, ja està acabat i amb tota la museografia enllestida. I ja s’han fet portes obertes per als veïns del municipi i grups d’escolars. Però encara queda pendent la licitació de la gestió de l’espai, que s’havia retardat per “problemes administratius”, però tot just aquest dimecres es va obrir ja el procés amb la publicació del plec de condicions. L’alcalde, Roc Muñoz, confirma que el centre s’inaugurarà al gener, probablement coincidint amb la festa major, el dia 20. La inversió ha estat d’uns 5 milions i tenir el museu obert els suposarà un cost anual d’uns 100.000 euros, esbufega l’alcalde, tot i estar ben convençut dels beneficis de l’equipament.
Només entrar al museu ja s’hi exposen dues grans defenses de mamut, les restes més espectaculars de la Boella. En total se n’han trobat quatre, de defenses, voltades d’eines de pedra que s’havien utilitzat per esquarterar l’animal. Hi ha moltes altres espècies: “Era una regió molt rica en recursos i sobretot amb molta diversitat d’animals”, comenta Saladié. A més de mamuts, doncs, hi han aparegut molts altres herbívors i mamífers, com hipopòtams, rinoceronts, cérvols, cavalls, castors i, en la darrera campanya d’aquest estiu, restes d’un Ursus deningeri, que es troba a la línia evolutiva de l’os bru actual. “És una llista molt llarga ”, diu l’arqueòloga, que indica que al costat dels animals destaquen elements de la indústria lítica tallada en sílex i en altres roques, que estan en un perfecte estat de conservació. Eines que demostren la presència humana en aquest territori fa un milió d’anys. Eren les primeres poblacions que arribaven a Europa. Ho feien per la Boella, com també per Atapuerca, l’altre gran jaciment de la Península, a Burgos, que comparteix la mateixa cronologia, i en les excavacions del qual també hi prenen part Saladié i altres investigadors de l’Iphes (amb Eudald Carbonell com a codirector). Les restes paleontològiques i arqueològiques de la Boella “són molt significatives”: “Ens estan demostrant les primeres arribades de cultura humana a Europa, estem parlant dels primers europeus. És un jaciment referent al món”, destaca Saladié. “Hi ha diferents pols migratoris entre els primers europeus, i uns fan cap a la Boella, uns altres cap a Atapuerca i Granada i, amb una certa posterioritat, cap a Terrassa.” Però els que arriben a la Boella “són diferents de tots aquests altres grups, perquè tenen una tecnologia que és molt més avançada”. “Són grups migratoris que arriben de l’est d’Àfrica. És un viatge que va durar milers d’anys, quasi mig milió, però porten una nova tecnologia que era desconeguda”, explica la codirectora. Les eines de la Boella “eren molt sofisticades” i aquells homínids ja no les elaboraven colpejant una pedra contra una altra –per dir-ho d’una manera planera–, sinó que pretenien tenir pensada la forma abans d’elaborar l’eina: “Cognitivament, ja ens trobem éssers humans avançats que tenen capacitat de premeditar el que volen.”
Cap resta humana
Tot el material que ara s’exposa al Mammuthus és clau per entendre aquells primers pobladors. Però –i no és cap contrasentit– queda un buit: fins ara a la Boella no s’hi ha trobat cap resta humana. Al museu s’hi ha recreat l’Homo antecessor, que és l’espècie que es coneix que poblava la península Ibèrica (a Atapuerca s’hi van descobrir els primers fòssils), “però la de la Boella podria ser una altra espècie que encara no coneixem”, creu Saladié, que sosté que, com que en aquest jaciment hi ha “tanta diversitat taxonòmica”, no es descarta que hi apareguin restes humanes: “Hi trobem tantes espècies animals que no seria estrany que trobéssim les restes d’una espècie més que hi havia en aquell ecosistema, que eren els éssers humans. No ho desestimem.” I subratlla: “Hi ha moltes possibilitats que hi hagi una altra espècie humana en aquest entorn. Que l’Homo antecessor sigui la més probable no vol dir que sigui la veritable.” Què suposaria trobar restes d’aquells primers homínids que van poblar Europa des de la Boella? “Ens aportaria coneixement sobre quina espècie humana arribava d’Àfrica. O si es va anar convertint en una altra espècie des que va sortir fins que va arribar. O si són els mateixos que hi havia a Atapuerca però que ja tenien un altre tipus de tecnologia... Ens contestaríem moltíssimes qüestions”, assegura Saladié. Però descobrir restes humanes “no és l’objectiu. No és l’únic objectiu, almenys”, matisa, “perquè el jaciment ja ha assolit un gran valor, tant en l’àmbit acadèmic com en el científic”. I per què des d’Àfrica aquells homínids van fer cap al que avui és el Tarragonès? “Hi ha condicions climàtiques que afavoreixen la dispersió, sobretot per la conca del Mediterrani, on trobem un clima molt temperat i a l’hivern no gela. Seguint aquesta àrea de bonança climàtica, fan cap aquí. Són nòmades que busquen territoris amb riquesa de recursos, i aquí n’hi van trobar moltíssims”.
La primera sala del Mammuthus, on s’exposen les defenses de mamut, és una sala immersiva, que situa el visitant en el paisatge del plistocè, que reprodueix els animals que s’han localitzat al barranc i també reconstrueix les restes vegetals, a través del pol·len fòssil. En altres dependències s’hi troben un “passadís del temps”, que mostra la història de les intervencions, i peces de la fauna i la indústria lítica, amb diversos elements interactius i amb la possibilitat d’experiències prehistòriques d’alt nivell educatiu: “Volem anar més enllà de la simple exposició de la peça”, diu Saladié.
En cada campanya, a la Boella descobreixen entre 300 i 400 peces. “No són moltes si ho comparem amb altres jaciments, però són molt importants i significatives per l’antiguitat que tenen.” Per això, el museu no serà immòbil. A mesura que es vagin descobrint restes al jaciment a l’aire lliure s’aniran incorporant al centre.
Turisme cultural i familiar i ciència
Per al consistori i per a l’Iphes, el museu ha de sobresortir en la vessant del turisme cultural i familiar i també del sector científic: “Que gent de qualsevol edat i de qualsevol nivell acadèmic pugui venir al museu i aprendre, i que sigui un pol d’atracció del món de la recerca”, diu Roc Muñoz, que ha creat una marca turística vinculada al centre.
Un planetari a l’hort del mas
L’Ajuntament de la Canonja ja ha comprat un altre terreny al costat del mas que ara acull el Mammuthus per construir-hi un planetari: “Mirar els estels i les galàxies complementarà perfectíssimament tol el material que s’exposa al museu”, segons l’alcalde, Roc Muñoz. El projecte costa més d’un milió d’euros i estarà fet el 2026.
L’Atapuerca catalana?
Com que la Boella té una cronologia similar a la Gran Dolina d’Atapuerca (Burgos), on van trobar restes d’una nova espècie, l’Homo antecessor, molts han tingut la temptació de batejar el jaciment d’aquí com “l’Atapuerca catalana”: “Són comparacions que fan mal; Atapuerca té molts anys de treball al darrere que aquí encara no tenim”, diu Saladié.