patrimoni
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu celebra 30 anys
Durant aquesta etapa ha convertit la gestió del patrimoni en un recurs cultural i econòmic
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, aquest any celebra trenta anys. Durant aquest temps s’ha dedicat a la recuperació, restitució i difusió de l’etnografia. El director de l’Ecomuseu, Jordi Abella, ha explicat que des de l’inici l’objectiu va ser “crear una infraestructura patrimonial i cultural molt vinculada a les Valls d’Àneu” i fer “accions de conservació, gestió, dinamització del territori i dels seus recursos patrimonials, siguin materials o immaterials”. Abella ha dit que l’objectiu era ensenyar i obrir al públic alguns espais i ara, amb això ja consolidat, el que fan és crear productes. Per celebrar aquests trenta anys, aquest dijous, es celebra la jornada ’Els ecomuseus, els museus locals etnològics en clau de futur’. Abella ha recordat que el país ha viscut crisis econòmiques, processos polítics complexos, una pandèmia i altres canvis convulsos que han afectat directament l’Ecomuseu. Totes aquestes situacions han obligat a reinventar i buscar noves estratègies de gestió i crear nous models d’acció, segons Abella ha explicat a l’ACN.
Equipaments
L’Ecomuseu és membre de la Xarxa de Museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. Jordi Abella ha explicat que formar part de xarxes sòlides en el territori, ha de servir per reivindicar també que “el Pirineu necessita equipaments dignes, estables, i que funcionin durant tot l’any” i ajudin a dinamitzar el territori.
Els primers equipaments que van incorporar a l’Ecomuseu per ensenyar-los i fer-los visitables van ser la Serradora d’Alós i el conjunt monumental de Son com a radials. Posteriorment, van començar a gestionar el monestir de Sant Pere del Burgal, Sant Pere de Sorpe o Santa Maria d’Àneu. Més endavant van incorporar experiències com visites guiades a una formatgeria o fer de pastor. Jordi Abella ha destacat que han fet una evolució i han incorporat nous espais, però sobretot “una nova mirada”, que es reflecteix en fer activitats més vivencials.
Una de les línies de treball de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu és la recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat amb grans possibilitats per activar nous mercats. Com a Suport Territorial treballen amb l’espai Armengol de la Seu d’Urgell, la casa de la Sal de Gerri o amb el Museu dels Esclops de Meranges a la Cerdanya.
Trajectòria de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
L’any 1994 es va inaugurar l’Ecomuseu, l’any 1995 s’integrava en el Registre de Museus de Catalunya i obté el Premi Nacional de Cultura Popular, l’any 2000 inaugura els magatzems i les sales de reserva, l’any 2004 esdevé antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica 13, l’any 2005 s’incorpora Casa Carme d’Esterri d’Àneu com a espai de presentació de l’artesania del Pirineu, l’any 2008 és membre fundador de la Xarxa de Museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu, l’any 2011 esdevé Servei d’Atenció als Museus de les Terres de Lleida i l’Aran, l’any 2019 esdevé Museu de Suport Territorial i l’any 2020 rep la Creu de Sant Jordi. La Creu de Sant Jordi li va ser atorgada per “el seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys. El seu compromís amb l’entorn ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori. La seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat ha esdevingut motor per a la dinamització de nous mercats”.
Jornada ’Els ecomuseus, els museus locals etnològics en clau de futur’
La Jornada ’Els ecomuseus, els museus locals etnològics en clau de futur’ neix per fer un repàs del passat, però sobretot per fer una mirada al futur. I una quarantena de professionals de l’etnologia i el patrimoni reflexionaran com han de ser els museus d’aquí a trenta anys. Els participants són majoritàriament del Pirineu, però també n’hi ha de la resta de Catalunya i Espanya. Durant la jornada hi ha participat també etnòlegs del Canadà i França.
Jordi Abella ha dit que “estem en una societat que no té res a veure la de l’any 1994”, i per tant els museus s’han d’anar adaptant als canvis socials. “Cada cop es reivindiquen més els museus socials, més que no els museus de col·lecció”, ha comentat Abella i ha afegit que “en tot aquest procés crec que és molt important que ens preparem conceptual i metodològicament” i aquesta jornada han d’ajudar a mirar al futur.