Passeig virtual pel patrimoni

La torre de l’Aigua, la Casa Duran, el Vapor Buxeda Vell i el Vapor Pissit són els quatre elements patrimonials que Sabadell ha triat perquè tothom hi pugui accedir quan vulgui i fer-hi una ullada. Això sí, serà de manera virtual després que s’hagin escanejat i modelat en 3D. La cocapital del Vallès Occidental fa un pas endavant per afegir-se a les tendències museístiques que volen anar més enllà a l’hora d’oferir al ciutadà diverses maneres de veure o gaudir d’un espai o d’una obra i d’apropar-se a la història i al patrimoni. A través del lloc web del Museu d’Història de Sabadell es pot fer el recorregut per quatre elements molt representatius de la ciutat i part del seu passat més recent. “Permet fer visites virtuals que incorporen, a més, explicacions, imatges antigues i altres elements que fan més completa i rica l’experiència”, explicava durant la presentació del projecte el director del museu, Joan Comasòlivas. Amb aquesta iniciativa, el que es pretén és reivindicar el patrimoni industrial, donar-lo a conèixer dins i fora de Sabadell. El projecte també s’inclourà en el programa Ciutat i Escola per fer-lo arribar als alumnes dels centres educatius del municipi.

La iniciativa neix en el marc de la capitalitat de la cultura catalana, que exerceix Sabadell aquest 2024, i de l’opció que ofereix l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural d’impulsar un projecte a la ciutat. El Museu d’Història es va decantar per la recreació virtual del patrimoni industrial, començant, com a prova pilot, per la torre de l’Aigua –un element característic de la silueta urbana del municipi–, la Casa Duran –que ara dona cabuda a l’Oficina de Turisme– i els vapors Buxeda Vell i Pissit –essencials per explicar com es treballava i vivia durant l’etapa industrial, essencialment tèxtil–. El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, indica: “Tenim més patrimoni del que segurament moltes persones tenen detectat.” I en el camí per realçar-lo, tant a dins com a fora de la ciutat, “la virtualització és una eina més”, hi afegeix. En aquest cas, encara es donen dues situacions més: només s’obren en dates assenyalades i presenten barreres arquitectòniques i, com que es tracta d’elements protegits, no és possible fer-hi obres. El regidor posa l’exemple de la torre de l’Aigua, on per afavorir l’accessibilitat caldria instal·lar un ascensor, però no és factible. “És una manera d’oferir una alternativa amb molta precisió, tanta que es pot admirar el paisatge des de les finestres i la part superior”, indica. La digitalització és una via, segons el consistori, per fomentar la inclusivitat en l’accés al patrimoni en compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya del 2023. Pel que fa a l’obertura dels espais, s’hi fan visites, fins i tot teatralitzades –és el cas, per exemple, del Vapor Buxeda Vell–, en moments com ara la festa major, Medievàlia, la Nit dels Museus i, aquest any, en el marc de la capitalitat en trobades culturals de caire nacional. Impulsar aquest projecte ara també té relació amb el nou model de Museu d’Història en què s’està treballant des de l’Ajuntament. “Estem elaborant, redissenyant, un canvi de paradigma a l’entorn dels museus que estem acabant d’ajustar”, explica De la Rosa, que hi afegeix que la recreació virtual “és una de les fórmules” que aniran investigant arran de la prova pilot.

“Quan la gent pensa en Sabadell, molts cops s’imagina la silueta de la torre de l’Aigua”, comenta el regidor per resumir la importància d’aquest element patrimonial construït entre el 1916 i el 1918 per donar resposta als problemes hídrics que tenia la ciutat. Té 50 metres d’alçària i un dipòsit de 300.000 litres d’aigua. Va entrar en funcionament el 1922 i ara és, amb el Vapor Buxeda Vell, un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Al vapor es conserva una màquina Wolf de l’any 1906, considerada una joia de l’evolució tecnològica i un “referent” que ajuda a explicar quines fonts d’energia es van utilitzar en la indústria sabadellenca. El Vapor Pissit, que té l’estructura rehabilitada i consolidada, destaca perquè va ser l’any 1848 el primer gran centre llaner que es movia per força de vapor. A l’interior de l’edifici es pot veure la selfactina, peça única a Catalunya i una de les poques que hi ha a Europa. I el darrer element escollit, la Casa Duran, situada al centre de la ciutat i utilitzada en part i recentment com a Oficina de Turisme, és una casa pairal del segle XVI reconvertida en residència burgesa i també saboneria, on es poden veure tot d’elements que expliquen aquesta evolució.