És ben boig, aquest Dausà!

Després d’una primera gran bogeria el mes de gener passat al Palau Sant Jordi, Joan Dausà va protagonitzar-ne ahir una de més grossa… al Palacio de Vistalegre de Madrid, on va cantar en català davant 11.000 persones (tota una fita!) en un concert per al qual es van organitzar centenars d’expedicions des de diferents indrets dels Països Catalans en autocar, cotxe, tren i avió. A la Churrería La Chata, malgrat tenir penjada a l’entrada una gran bandera del Real Madrid, o a la Taberna del Rodríguez, totes dues al districte de Carabanchel, s’hi va parlar ahir durant les hores prèvies al concert més català que a la plaça Major de Vic.

Dausà va començar fort: ni més ni menys que amb una versió, piano solo i a la pista, de l’Aquí no hay playa de The Refrescos. “Bona nit, Madrid, vaya, vaya”, va dir a continuació, tot dirigint-se a l’escenari, per engegar, ja amb la banda al complet (Miquel Sospedra, Dídak Fernández, Fluren Ferrer i Anaïs Vila, embarassada de set mesos) una bogeria madrilenya sense precedents amb la qual molts músics catalans deuen haver somiat però que només Joan Dausà ha gosat fer realitat. “Això serà molt bèstia, eh? M’heu tornat a passar per sobre”, va exclamar abans d’explicar quin protocol seguiria per estar al cas del que passava futbolísticament uns quants quilòmetres més enllà al Bernabéu: trucadeta a la mitja part amb Ricard Torquemada i Bernat Soler de Catalunya Ràdio, trucadeta al final del partit amb Joan Maria de Pou de Rac1 i, la resta de temps, respecte “per als que els hi suda tres pobles el futbol”.

Dausà va preguntar també qui no havia anat mai a un concert seu (un 5% de Vistalegre, va calcular quan va haver sentit la resposta) i… si hi havia algú entre el públic que no entenia el català. Es van veure mitja dotzena de mans alçades. I, a continuació, es van sentir forts aplaudiments.

El concert, com el va definir el cantant de Sant Feliu de Llobregat, va fluctuar entre la “seriositat i el cachondeo”, amb moments d’intimitat com Ara som gegants o Jo Mai Mai (amb Dausà, Fluren… i 11.000 veus acompanyant-los) i altres de gresca i xerinola, com el ja clàssic joc amb el públic del Jo Mai Mai, fet amb l’objectiu, aquesta vegada, que, algun dia, algú pugui dir: “Els meus pares es van conèixer a Vistalegre!”. Entre el públic, moltes famílies que avui aprofitaran l’excursioneta per anar al Museu del Prado i alguna cara coneguda, com la de l’expresident Pere Aragonès, Helena García Melero o Quim Carandell, cantant de La Ludwig Band. “Qui s’ha fotut més d’una canyeta, aquesta tarda a Madrid? I més de tres? I més de cinc?”, va preguntar Dausà abans d’estrenar en directe, just quan Lewandowski feia el primer gol, Crema-ho tot, de la banda sonora de Casa en flames.

Una bogeria a Madrid, però, havia de tenir convidats sorpresa, i a Vistalegre, ho va ser Víctor Manuel, “referent” que Dausà escoltava de petit i que, ahir, van cantar Planta 14 i Solo pienso en tí a duo amb l’acompanyament apassionat de tota la colònia catalana. “No hi haurà res millor en aquest concert que superi això que acaba de passar”, va assumir Dausà. “M’ha fet immensament feliç…”

Que vingui algú, Tot anirà bé, Ho tenim tot, trucada de Rac 1 per comunicar-li a Dausà que el Barça havia guanyat 0-4, Judit, Octubre del 24 cantada amb Paula Koops i final de la bogeria al cap de dues hores i mitja de concert, amb una terapeuta sexual i professor d’educació física guanyant la gran final del Jo Mai Mai. El Barça va fer-la grossa ahir a Madrid. Joan Dausà també. Milers de persones esperen ara una tercera bogeria.