De com Jujol va crear una de les seves obres mestres

L’endemà que els veïns del petit poble de Vistabella, al Tarragonès, encarreguessin a l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1879-1949) la construcció d’una església per a la seva parròquia, l’any 1917, l’arquitecte va agafar uns filferros, els va doblegar i els va anar ensenyant a la gent del poble per mostrar-los com seria el futur temple. “No van entendre res, quan van veure aquells filferros en forma de catenària; «On és l’església?, i on serà el campanar?», preguntaven”, segons recorda l’arquitecte Roger Miralles. Però Jujol va acabar construint una església singular, de planta quadrada i amb una volta de creueria composta per arcs en forma de paràbola. Les obres les va acabar el 1923 i ara, poc més d’un segle després, al mateix temple s’hi exposen els plànols, dibuixos, maquetes i altres elements mòbils creats pel mestre que expliquen el procés de creació de la que avui dia és una de les seves obres mestres.

La mostra, una iniciativa de l’Ajuntament de la Secuita (municipi al qual pertany Vistabella), és comissariada pel mateix Roger Miralles, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “La idea fonamental de l’exposició és com expliquem l’església del Sagrat Cor de Vistabella al segle XXI. Que l’espectador pugui entendre com es va construir i quin és el procés creatiu de Jujol”, explica Miralles. La mostra estarà oberta fins al 15 de desembre, i posteriorment iniciarà una itinerància en altres ciutats, com ara Sant Sebastià i Toledo.

Sobre una taula de grans dimensions situada a l’interior del temple es poden veure els dibuixos de Jujol, “apunts d’obra que li servien per explorar la construcció i pensar com seria l’edifici”. També hi ha alguns elements mòbils, com ara la creu de l’altar de l’any 1925 i canelobres, a més de les maquetes. Un dels elements destacats són les llibretes d’obra: “Sabem que Jujol venia a Vistabella més o menys dos dies per setmana; venia el divendres i es quedava fins dissabte. Aquests dies anava fent dibuixos en els quals es poden veure tots els problemes que anaven sorgint, els elements a mig fer..., és una mena de bitàcola”, diu el comissari. Altres peces dissenyades per Jujol també s’exposen disseminades per l’església, com ara el pas de Setmana Santa i l’escut de Pius XI.

El material exposat prové de l’Arxiu de Jujol dels Pallaresos, que actualment forma part de tot el fons de l’arquitecte que es conserva íntegrament a la seu tarragonina del Col·legi d’Arquitectes Catalunya (Coac), dipositari del llegat. Hi ha hagut algunes sorpreses: “Hem trobat alguns dibuixos que estaven solts, que no se sabia que eren de Vistabella i quan s’havien fet publicacions no s’havien referenciat.” Ara s’exposen en aquest muntatge. La recerca l’ha dut a terme Miralles en col·laboració amb Ignasi Pagès, doctorand de la URV, que du a terme la catalogació del fons, gràcies a un acord entre el Coac i la Universitat. Per Miralles, aquest fons encara amaga molts tresors: “Han aparegut tot de projectes que són desconeguts, i que són meravellosos.”

Les fotografies també són importants en l’exposició. Gràcies a la recerca feta, es mostren imatges inèdites de l’època, del procés de construcció, fetes pel mossèn Joan Llobet Monfà. Aquest capellà el van matar l’any 1936, durant la Guerra Civil. I ara les imatges, que sumen gairebé uns 300 negatius de vidre, les conserven els hereus. Una de destacada és la que mostra la bastida, feta a base de taulons lligats als arcs, i en la qual es veuen els treballadors. Obrers que no eren professionals. “En la construcció hi va treballar tot el poble”, recorda Miralles.

I per donar “una mirada actual” a l’obra, s’han encarregat imatges al reconegut fotògraf holandès Iwan Baan, unes instantànies fetes aquest any i que s’exposen a l’exterior de l’església, al voltant del recinte, i en altres localitzacions del poble per intentar que el visitant entengui com Jujol construïa un edifici tenint en compte el paisatge i el territori que l’envoltava. El temple es veu com un exemple d’ecologia aplicada a la construcció, perquè Jujol va emprar material que tenia al seu entorn. “Agafava les pedres que hi ha al camp i les feia servir per aixecar l’església”, resumeix Roger Miralles. Pel comissari cal destacar la importància d’aquest arquitecte en solitari, al marge de Gaudí, amb qui va col·laborar: “Gaudí es va aprofitar de la creativitat de Jujol per fer moltes obres. Jo sempre dic que hi ha Gaudí, hi ha Jujol-Gaudí i després hi ha Jujol. Són com tres arquitectes diferents. I cal reivindicar Jujol per si sol.”