‘Apocalipsis Z’, un col·lapse que ens toca més de prop

De zombis i infectats n’hem vist de tots colors. Després de la seva presentació al Festival de Sitges s’estrena en exclusiva a Amazon Prime Apocalipsis Z: el principio del fin, l’ambiciosa adaptació a la pantalla de la primera de les tres novel·les de l’escriptor gallec Manel Loureiro, a càrrec del català Carles Torrens (Emergo). Una versió llargament esperada, des que l’escriptor gallec es va donar a conèixer escrivint en un blog, abans no es publiqués la novel·la el 2007 i esdevingués més tard un fenomen editorial mundial l’any 2010.

Ha plogut molt des de llavors i al món n’hem vist un munt, d’invasions zombis (l’última dècada capitalitzades per l’univers The walking dead), i d’infeccions, amb la pandèmia del coronavirus que va canviar, i de quina forma, els nostres paràmetres mentals. Precisament d’això va aquesta pel·lícula, que, com indica ja el títol, se centra més en “el principi de la fi” de l’apocalipsi, el moment en què s’ensorra tot el món que t’envolta, quan cau tot i comences a notar que als supermercats comencen a faltar aliments i als carrers, malgrat que no hi ha elements de destrucció, s’hi palpa alguna cosa estranya en l’ambient. Com el mateix director ens va explicar en una entrevista durant el festival, Apocalipsisi Z és més propera a El col·lapse o Contagi, tenint en compte, és clar, la mitologia dels no morts, com a Loureiro li agrada referir-se als seus infectats. La pel·lícula s’ambienta en una realitat postpandèmica amb la qual tothom es pot sentir identificat, però anant més enllà, ja que els protagonistes experimentaran què passa quan es declara un estat d’excepció.

Ambientada a Galícia, Manel (Francisco Ortiz) s’aïlla amb el seu gat a casa quan una espècie de ràbia que transforma la gent en criatures agressives s’estén arreu. Ben aviat, però, haurà de sortir a trobar menjar, començant una aventura de supervivència on el perill no només ve de part dels infectats sinó de gent amb intencions molt fosques.

Un déjà vu i una americanada? Com bé diu Carles Torrens i ho podem subscriure, nosaltres, els europeus, no actuaríem de la mateixa forma que un estatunidenc davant d’un conflicte similar: “Aquí la majoria mai no hem disparat cap arma de foc, i si planteges aquest tipus de situacions és molt difícil que semblin versemblants. Has de creure que la teva veïna no és una senyora d’Arkansas, és una dona gran que viu a Gràcia i que abans tenia una merceria.” Iria del Río i Josep M. Yazpik completen el repartiment.