El Festival If es guanya una plaça estable al Centre de les Arts Lliures

El Festival If, que va néixer com una activitat complementària a una exposició sobre els titelles al Centre d’Arts Santa Mònica fa 10 anys, ha aconseguit un espai propi. El programa ha trobat la complicitat del Centre de les Arts Lliures (que se suma al suport de l’Institut del Teatre, i el Mercat de les Flors) per expandir una programació en què el teatre sobre el teatre visual i d’objectes tingui una sortida més enllà de l’If, diu la nova codirectora de les Arts Liures, Georgina Oliva. Celebra que, amb aquesta aliança, la sala completa la seva identitat. L’If programa 28 actuacions fins al 30 de novembre que, com edicions passades, també desborden cap a programacions de l’Àrea Metropolitana; el Prat de Llobregat (L’Artesà), Sabadell (Ca l’Estruch) i Palau-solità i Plegamans (Museu Internacional de Titelles).

Si durant aquests anys, s’alternava l’edició dedicada a la investigació amb l’exhibició i, des d’ara tot confluirà a la vegada. Per a la directora de l’If, Sara Serrano, avui els festivals ja assumeixen els dos rols amb normalitat. Ara, a més, a l’If s’hi afegeix el programa Teixidores, un espai que es desenvoluparà a La Model dissabte i diumenge obert a la reflexió del desenvolupament de la cultura. L’impulsor de l’If, Jordi Alomar (actual director Museu de la Música de Barcelona) admet que “som perifèria militant”. Però, durant aquesta dècada, s’ha demostrat que es pot sobreviure i créixer des de la xarxa d’aquests marges de l’escena convencional.

D’entrada, sembla que un objecte és inert. Les mirades dels còmplices de la desena edició del festival If, però, li han donat un valor molt més actiu. Per exemple, el director de La Caldera, Javier Cuevas, considera que un objecte interpel·la la persona a interactuar-hi. Des de La Caldera, defensen un espai de moviment obert, ara també al moviment dels cossos que no són humans: els objectes. Per a l’artista David Ymbernon, un objecte porta implícit el record- Per això ara recuperen Els domicilis de Latung La La que ja van estrenar el 2013.

Una altra de les peces molt esperades és la de Monte Isla, que fins ara només s’ha representat dos cops (al TNT i a Olot): Donde empieza el bosque acaba el pueblo forma part de la seva trilogia sobre maquinària escènica: Es desmarca de l’actuació antropomòrfica (humana) i es procura construir un relat demostrant que el teatre és una gran màquina de ficció. La companyia està eufòrica de poder presentar aquesta obra a Barcelona (Mercat de les Flors, 15 de novembre) en un festival, que s’ha convertit en un complement a la seva formació a l’Institut del Teatre.

Altres peces que es recuperen són Thauma (arts Lliures, del 6 al 10 de novembre) o COSA. Intervenir un cos de Macarena Recuerda (Mercat de les Flors, 24 de novembre) i El candidato, de Marc Villanueva (8 de novembre Santa Monica). Ara, aquell joc de taula en què s’assassinava un polític i es perseguia els assassins es transformarà en El conspirador (Arts Lliures, 12 a 15 de desembre) en què es vol fer un conjur al tauler per canviar el futur. Villanueva, de fet, estrenarà amb Artistas Salchichas (Objetos extraños hablando cosas sin sentido) el programa expandida del Centre de les Arts Lliures, que rebrà el sobrenom genèric d’Objectes perduts. Oliva ja avança que la temporada vinent hi haurà un cartell molt més ampli i escampat en el calendari, dins dels Objectes perduts.