Sobreviure a un virus epidèmic

Més de mig segle després que George A. Romero donés la forma definitiva al concepte zombi amb la fundacional La nit dels morts vivents, el cinema dels no-morts continua adaptant-se a la realitat de cada època per explorar quines son les pors globals. Que el món que ens envolta s’ensorri de cop i volta per una epidèmia ho hem viscut tots, amb la irrupció de la covid, per això l’adaptació a la pantalla de la novel·la Apocalipsis Z. Es el principio del fin, de Manel Loureiro, que es va començar a escriure en un blog l’any 2007, s’ha hagut d’adaptar als nous temps i, és clar, intentar desempallegar-se de l’ombra tan allargada que encara projecta l’univers de The Walking Dead (ara amb els seus interminables spin-off). Carles Torrens, el seu director, ho aconsegueix a mitges. Si bé el primer acte funciona a la perfecció, mostrant una lluita per la supervivència en què qualsevol es pot sentir identificat en aquest personatge trencat i superat per les circumstàncies (i que estigui ambientada a Pontevedra ofereix un component més fresc i local), a mesura que es desenvolupa la trama el relat esdevé més aventurer. És aleshores que va perdent identitat. És a dir, esdevé menys introspectiva per decantar-se a una fórmula més genèrica, més comercial i acabar sent (llàstima!) “una de zombis més”. Entretinguda, això sí. I ho ha de ser, perquè ja s’ha convertit en tot un fenomen mundial. Després del seu pas per Sitges, es va estrenar el 31 d’octubre a la plataforma Amazon Prime Video, on s’ha convertit en pocs dies en la pel·lícula més vista a més de 90 estats, inclosos l’Estat espanyol i els Estats Units, amb milions de visualitzacions. Qui li ho hauria dit, a aquell advocat gallec que va començar a escriure les seves dèries en un blog.