Homenatge als periodistes assassinats

Els últims vint anys, 1.037 periodistes han estat assassinats en combats, focs encreuats o en altres situacions perilloses. Són dades del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, que també revela que, des del 2005, el 2023 va ser l’any més mortífer per als professionals de la comunicació, molts dels quals víctimes de la guerra entre Israel i Hamàs, que està sent un dels conflictes més letals de la història per als treballadors dels mitjans d’informació. Fins al març d’aquest any, ja havia causat la mort de 94 reporters: 89 palestins, dos israelians i tres libanesos.

És precisament un fotoperiodista palestí, Mohammed Salem, el que ha guanyat el World Press Photo de l’any per una fotografia d’una dona abraçada al cos de la seva neboda de cinc anys que va morir juntament amb quatre membres més de la seva família quan un míssil israelià va caure a casa seva. Aquesta imatge és una de les 129 premiades pel prestigiós concurs que s’exhibeixen fins al 15 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en la que és una edició especial de l’esdeveniment ja que celebra el seu 20è aniversari a l’equipament barceloní. La mostra del World Press Photo, organitzada per la Fundació Photographic Social Vision, és una cita ineludible del periodisme de qualitat. A la capital catalana, les 19 edicions anteriors han rebut més d’1,6 milions de visitants.

L’edició número 20 homenatja amb una instal·lació els més de mil periodistes morts per fer la seva feina: informar del que succeeix al món. Tots els seus noms s’han imprès en unes cortines al centre de les quals s’ha col·locat l’armilla del fotoperiodista brasiler Felipe Dana, que el 2023 va rebre el premi Pulitzer per la cobertura de la guerra d’Ucraïna. Aquest conflicte també té veu en el palmarès del World Press Photo 2024. La fotògrafa ucraïnesa Julia Kochetova es va alçar amb el premi de la categoria de format obert per un projecte web que entrellaça fotoperiodisme documental, poesia, il·lustració i música i que ensenya com és conviure amb la guerra en la realitat quotidiana.

Al CCCB també s’ha penjat el guardó al reportatge gràfic de l’any, que ha guanyat la sud-africana Lee-Ann Olwage per la història d’un home de 91 anys de Madagascar que té demència, una malaltia estigmatitzada en aquest país en què fins fa poc la curta esperança de vida deslliurava la població de la pèrdua de memòria de les persones d’edat avançada. L’altre gran triomfador del certamen ha estat el veneçolà Alejandro Cegarra, en la categoria de projecte a llarg termini, per una investigació sobre les comunitats de migrants tremendament vulnerables de Mèxic, un país que els darrers anys aplica unes polítiques d’immigració tan estrictes com les dels Estats Units.

Premiats globals a banda, el World Press Photo va reformular fa uns anys els seus reconeixements, ara dividits per zones territorials. En els de la regió d’Amèrica del Nord i Centreamèrica, el jurat va distingir el treball de l’espanyol Jaime Rojo (Madrid, 1981) per un projecte sobre les papallones monarca, la població de les quals s’ha reduït un 80%. El canvi climàtic hi té molt a veure. La crisi mediambiental és un clàssic de les últimes edicions del concurs, i enguany es manifesta en imatges dels incendis a Austràlia i el Canadà, la sequera a l’Amazònia (sobre la qual el CCCB inaugurarà la setmana que ve una prometedora exposició), les primeres poblacions desplaçades dels Estats Units i el terratrèmol a Turquia i a Síria. De ben segur que en l’edició de l’any que ve estaran representats els catastròfics aiguats del País Valencià.