Olot ha respirat llum i foc

Durant dos vespres –divendres i dissabte–, Olot ha tornat als orígens, al foc, de la mà de Lluèrnia, el festival del foc i de la llum. Les coses essencials respiren autenticitat, i això és un atractiu poderós. Lluèrnia ha estat una altra vegada un èxit de públic. La ciutat s’ha omplert de visitants i autòctons que no s’han volgut perdre l’espectacle d’aquest festival. Però, sobretot, ha estat un èxit per la implicació en un projecte col·lectiu que pot tirar endavant gràcies a la col·laboració de molts voluntaris i la participació de moltes entitats. Per posar només dos exemples, hi han fet muntatges els residents dels centres de dia i residències de la gent gran Montsacopa i La Caritat –amb un magnífic muntatge amb les papallones com a protagonistes–, els alumnes dels instituts –un laberint de llum– i escoles de primària i infantil de la ciutat –un muntatge molt suggeridor de façanes d’edificis. Tot plegat al costat d’artistes i centres de disseny, art i arquitectura d’arreu del territori català.

El resultat ha estat prop d’una trentena de muntatges de llum i foc, que, en aquesta ocasió, han omplert el centre, el cim i la falda del volcà Montsacopa. Ha estat molt espectacular L’hort de la llum, el muntatge de Pau Sarquella i Carme Torres per encàrrec de l’organització. Una al·legoria als focs a terra que reunien les famílies quan no hi havia llum elèctrica. En el seu cas, el foc s’enfilava per una espectacular xemeneia en forma de columna i envoltat per un escon gegant. També han estat molts celebrats l’obelisc daurat gegant del Morrot, un símbol de protecció dels faraons, i en aquest cas dels espectadors, i l’homenatge al món casteller, amb un castell de figures il·luminades que ocupava tot el centre de la plaça de braus.

Al costat d’aquestes estructures gegants, hi havia muntatges més modestos quant a les dimensions, com ara els glòbuls rojos de la plaça Campdenmàs i la instal·lació geomètrica de la plaça de Can Joanetes. Han estat més colpidors els estris del pati de l’hospici, on els visitants amb els mòbils podien generar les ones magnètiques que es traduïen en sons, i els potents focus del carrer del Tura que convidaven a reflexionar sobre el traspàs dels humans.

En fi, llum i foc, sobretot molta llum, per tornar als orígens d’Olot.