L’honestedat de la brúixola

Lagar­ti­jas Tira­das al Sol creu en el tea­tre docu­men­tal per denun­ciar a l’escena situ­a­ci­ons injus­tes (sovint de casos des­co­ne­guts de Mèxic, tant en aquest país com a la resta del món). Evi­dent­ment aquesta expo­sició pretén gene­rar un canvi íntim en els espec­ta­dors i sistèmic en la política. A Cen­troamérica han apar­cat la seva inda­gació sobre els 32 ter­ri­to­ris de Mèxic i han deci­dit mirar el país des del Sud: què en diuen els països de l’Amèrica Cen­tral? En el viatge s’ado­nen que el seu pas­sa­port acon­se­gueix visats amb més faci­li­tat que altres. I que, tot i això, el tea­tre segueix sent un exer­cici de cam­bra, no prou revo­lu­ci­o­nari. Assu­mei­xen aquest fracàs com a revo­lució hones­ta­ment, després de dues dècades de feina. I dis­po­sen la seva brúixola a fer un favor íntim (quasi secret). Serà l’espec­ta­dor el que haurà de dis­cer­nir quant hi ha de ficció i quant de veri­tat en aquesta suplan­tació d’iden­ti­tat. L’aven­tura solitària de Luisa Pardo és de thri­ller.

Luisa i Lázaro G. Rodríguez man­te­nen la seva estètica d’expo­sició, amb unes plan­tes tro­pi­cals envol­tant el qua­dre. Ara, per anar esce­ni­fi­cant les tro­ba­des de tes­ti­mo­nis per Costa Rica, Nica­ra­gua, El Sal­va­dor, Hon­du­res, van este­nent hules a terra i dei­xant ras­tres de begu­des, que insi­nuen afa­bles tro­ba­des. Aquest viatge dona pas a la segona part, la qual se cen­tra en el viatge de suplan­tació de la per­so­na­li­tat de María (nom fic­tici), una noia exi­li­ada de Nica­ra­gua que volia tras­lla­dar el cos del seu germà mort el 2020 de la fossa comuna a un nínxol indi­vi­dual. Si Lázaro va con­ver­tir-se en un tre­ba­lla­dor de fàbrica cobrant un sou mínim durant sis mesos a Tiju­ana, ara és Luisa qui es dis­fres­sarà de María.

Lagar­ti­jas es mou molt bé en aquest tea­tre que explica el procés, la seva inves­ti­gació, tot cons­truint una mena de deco­rat que va vari­ant. Amb la paraula i l’attrezzo el públic pot com­pren­dre millor aque­lla porció d’infor­mació. Coin­ci­deix amb el tre­ball d’Azkona/Toloza (Cuer­pos celes­tes, Canto mine­ral...) per ense­nyar les con­tra­dic­ci­ons polítiques d’Occi­dent: viure els pri­vi­le­gis de l’apa­rent democràcia i la lli­ber­tat man­te­nint cotes de con­trol i de poder sobre anti­gues colònies, països en vies de desen­vo­lu­par-se.