llibres
Els premis de Gandia suporten fins i tot la dana
Com ja és tradicional, es va fer a Barcelona la presentació dels premis de Gandia, ja sabuts fa mesos, amb autors i exemplars presents, una setmana abans que es lliurin a la capital de la Safor.
El lliurament, aquest any una mica trist i deslluït per culpa del drama que ha estat la dana a València, tindrà lloc el vespre del 22 de novembre a Gandia.
El 46è premi Joanot Martorell de narrativa el va guanyar Helena Rufat Casals amb la novel·la Les ànimes fidels. El 62è premi Ausiàs March de poesia va ser per a Salvador Ortells Miralles pel Insomni. Tots dos títols publicats per Edicions 62.
Gisela Sendra, de l’IMAB de Gandia, va recordar que “els premis Gandia mantenen el seu compromís amb la cultura i la llengua des del 1959, tot i els canvis polítics o de gestió”.
L’editora Pilar Beltran va assegurar que el jurat –format per Xavier Aliaga, Martí Domínguez, Valèria Gaillard i ella mateixa– “és lliure i solvent per triar el guanyador”. “Aquest any una obra molt rodona gràcies als seus personatges i les petites històries dins d’una de més gran, la Guerra Civil.”
“Amb l’Ausiàs March sol passar que un any es premia a un poeta consolidat i l’altre un de debutant. Portàvem dos anys premiant poetes gairebé debutants i aquest any és un mig i mig, perquè Salvador Ortells no debuta però és la seva tercera obra”, va valorar l’editor Jordi Cornudella, jurat amb Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Simona Skrabec.
“El llibre té a veure amb quan et toca ser pare i passes dels 40”, va afegir.
Si Insomni és el tercer títol d’Ortells, Les ànimes fidels ho és de Rufat.
“És la meva tercera novel·la i he canviat el registre de les dues anteriors, em venia de gust fer-ho. Em venia de gust escriure una novel·la històrica a partir que vaig descobrir el personatge real de la infermera Patience Darton, que va venir a ajudar durant la Guerra Civil”, va detallar Rufat.
“La novel·la és un acte de memòria i de justícia pels brigadistes que van venir a fer costat als republicans durant la Guerra Civil. Documentant-me em va emocionar veure com els brigadistes van ser fidels al seu compromís polític, als seus ideals”, i d’aquí part del títol.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, els brigadistes estrangers viatgen fins a Espanya. Lluiten per canviar el món i eliminar per sempre l’amenaça del feixisme. A la primavera del 1938, la infermera britànica Gertrude Darton arriba a València per col·laborar amb el bàndol republicà. És una dona jove, apassionada i feliç, que encara no ha tingut temps de conèixer totes les cares de la guerra.
Durant la preparació de l’ofensiva de l’Ebre a la rereguarda, als voltants de la Bisbal de Falset, es munta un hospital de campanya. El poble és un remolí de gent. Hi conflueix la tropa, el personal sanitari, els oficials, els vilatans i un grup de dones i nens que, a la seva manera, també fan la guerra. La Gertrude coneix les veïnes i intima amb la Clara, una mestra vídua amb un fill que fuig de la barbàrie.
“Amb les dues protagonistes, la mestra i la infermera, em vaig adonar que hi ha un nou punt de vista i que les dones també fan la guerra. Que no siguin al front no vol dir que no lluitin, que no siguin a la guerra.”
Que de les dues protagonistes una sigui inspirada en una persona real i l’altre del tot inventada ha permès Rufat poder recrear la psicologia d’algú en temps de guerra. “La infermera es planteja, «què puc fer pels altres?». La mestra es planteja, «què puc fer per salvar-me, a mi i al meu fill?»”, comenta l’autora.
Helena Rufat Casals (Torrelameu, 1967) va estudiar Filologia Catalana i actualment es dedica a la docència en l’ensenyament secundari. A més d’escriure narracions i poemes, va debutar en novel·la el 2012 amb Una història d’amor, seguida de Tardes de bar (2019).
“Escriure una novel·la demana més temps que uns poemes. És un edifici sencer. Per això gaudeixo més escrivint poesia perquè et permet treballar més amb esbossos. Les novel·les m’agrada tenir-les molt clares i ben estructurades.”
“La vaig començar el 19 de març del 2020, just quan van decretar el confinament. Ja feia més d’un any que m’estava documentant”, conclou Rufat.
Mostrar el món interior
Salvador Ortells Miralles (Sueca, 1977) és un escriptor amb una àmplia trajectòria en la docència i la gestió cultural. En l’àmbit de la creació literària, ha publicat els reculls de poemes Quan el cel es tanka (2007) i Els mots ferits (2014).
Agraeix molt la feina d’edició atenta i experta de Jordi Cornudella i explica que Insomni “és un poema llarg dividit en cants, escrit seguit en alexandrins i prosa poètica”. “Hi reprodueixo de manera fictícia una nit d’insomni, després d’acotxar la meva filla i quan noto un cert desassossec intern en pensar en el món que els estem deixant”, comenta el poeta, tot i que això no és tan clar. “Faig versos, no em considero un poeta, que és una altra cosa”, va opinar, i Gisela Sendra el va corregir entre somriures: “Si has guanyat l’Ausiàs March, ja et pots considerar poeta de ple dret.”
“Vaig concebre aquest poema llarg fa uns sis o set anys però no m’hi vaig poder posar a escriure’l fins en fa un, i va sortir seguit. En aquest llibre mostro més el meu món interior. En els dos anteriors mirava de ser més estil, una mica com volent mostrar què sabia fer.”