Espiritualitats terrenals

Inspirant-me en paraules del galerista Josep Canals, l’obra de la pintora Elvira Fustero, que es presenta al Museu Enric Monjo, de Vilassar de Mar, és una mirada essencial a un gènere que es va gestar al segle XX i que al segle XXI tracta de trobar la seva raó de ser. L’abstracció va aportar a la història de l’art una nova manera de representació. Una representació que al principi es percebia com la seva negació però, a poc a poc, va esdevenir una manera nítida de veure el món basant-se sovint en la força de la matèria pictòrica i del gest.

L’exposició Entre el diví i el profà, que es podrà visitar fins al 24 de novembre, personalitza aquesta aportació de l’abstracció amb l’obra de Fustero des d’una mirada antològica, ja que parteix d’obra que arrenca als anys vuitanta i noranta i arriba fins a treballs recents. Tot i que el vocabulari artístic de la creadora s’ha mantingut fidel a unes mateixes pautes, es pot detectar com la fidelitat a uns principis no es contradiu amb l’evolució creativa.

La pintura de Fustero continua sent rotunda, de tonalitats fosques, en què el color només es mostra per dir que darrere una presència de rigidesa cromàtica es troba una sensibilitat lírica. Els seus quadres són com la bellesa del desert, aspra, però d’atracció hipnòtica; o com la foscor de la nit al firmament en què s’aprecia la fortalesa llunyana dels estels.

El títol de l’exposició, comissariada per Ramon Casalé Soler, Entre el diví i el profà respon perfectament al perfil artístic i humà de Fustero, dona de grans conviccions espirituals i humanistes que tracta de traduir al llenç amb pinzellades contundents que semblensortides de l’espontaneïtat però que estan treballades des de la reflexió prèvia.

La mostra exhibeix un altre vessant creatiu de l’artista: l’escultura. Són les anomenades per l’artista “espais per a l’ànima”. Aquest refugis espirituals, de petites dimensions, tenen també un component lúdic, ja que poden modificar la seva estructura. En aquest sentit, reflecteixen perfectament la dicotomia tan present en Fustero de combinar allò terrenal amb el que és més espiritual.

Elvira Fustero, d’origen aragonès però fortament arrelada a Catalunya, és un clar exemple de com a l’art es poden conjuntar dues maneres de ser. Dos tarannàs que en el seu cas donen com a resultat una obra honesta, combativa i expressiva.