L’Aquitània estrena ‘Vivä’, una comèdia sobre el mort i que el vetlla

Insòlit, però cert. Fernando Schmidt i Christian Ibarzabal van enviar el text a Anexa, convidant-les que produïssin un muntatge a Catalunya a través del compte d’Instagram de la productora (amb més de 46 anys de trajectòria i molt vinculats a la comèdia). La proposta va encarrilar-se afirmativament. L’Aquitània presenta la comèdia Vivä, que suposa el debut a Catalunya d’aquests dos dramaturgs, coneguts als teatres i televisions de l’Amèrica Llatina, principalment. La comèdia imagina dues cuidadores d’una àvia, Vivä, que procuren fer veure que continua viva per seguir cobrant un sou. La paròdia, de fet, coincideix amb situacions reals de voler allargar la vida dels avis per mantenir la pensió. Cert i insòlit.

Mònica Pérez és Glòria, la dona que cuidava l’àvia els matins. Ella s’adona que serà difícil trobar una feina que s’adopti tan bé a les seves necessitats familiars i busca un argument per fer veure que continua viva. Meritxell Duró és Rita, la cuidadora de tarda, que no veu clar aquesta operació, però acaba acceptant-la. Ningú anava a veure l’àvia que feia temps que ja no sortia de casa. Només el seu fill trucava puntualment, des de Suècia. És relativament senzill mantenir el secret durant els 8 mesos que es va enredant la troca. I és que a l’aportació d’informació amb comptagotes de Glòria hi ha el parlar incontinent de Rita.

Anexa torna a produir aquesta comèdia a l’Aquitània (està previst que s’allargui fins a Nadal, tot i que només amb actuacions els dissabtes i diumenges) després de l’aventura d’Asmodai un text de Xavi Morató. Duró (Campanades de boda de La Cubana), de fet, ja intervenia en aquesta peça fent un personatge inquietant i que aportava el terror a la comèdia. Ara, se suma a fer de parella amb Mònica Pérez, una actriu que alterna el teatre de comèdia amb programes de televisió dins amb Buenafuente, Polònia, o sèries com La que se avecina.

Pau Doz, director d’Asmodai, repeteix a Vivä. També l’escena té efectes sorprenents com al muntatge anterior, tot i que mana la peripècia servida de la manera més orgànica possible per les dues actrius. Encara que l’àvia (que no arriba a aparèixer amb vida a l’escenari) estigui morta, elles no paren de moure el cos provant d’enganyar els curiosos que poguessin intuir que hi ha una ensarronada.