Marina Otero completa la seva trilogia amb la bogeria d’amor a ‘Kill me’

La ballarina Marina Otero trasllada a l’escena parts de la seva vida. El trencament traumàtic d’una relació estable l’ha descrita en una trilogia que demà presenta la seva darrera peça: Kill me (El Canal, 20h) dins del Temporada Alta. L’obra farà estada del 19 al 23 de març al Teatre Lliure, coincidint amb les accions entorn el Dansa Metropolitana.

Després de Fuck me (que descrivia escenes de domini d’ella amb cinc ballarins) i de Love me (en què abordava la ruptura des de la soledat de l’escenari), ara s’endinsa en la bogeria d’amor. Hi introdueix cinc ballarines que tenen algun diagnòstic de salut mental, ella entre elles, i un noi, que representa Vaslav Nijinsky i el seu darrer salt.

Otero aclareix que en les seves obres “hi ha ficció i realitat i que no és important diferenciar el què és real del que no ho és”. En aquestes breus presentacions de les cinc ballarines hi ha una descripció dels seus diagnòstics i els vincula textualment amb diferents històries d’amor. Estar boja d’amor demostra una dependència cap a l’altra persona i també un cert narcisisme, “una necessitat de ser estimat”. Kill me es tanca amb un monòleg,” a cor obert, des del present per desvelar el seu jo més ingenu i potser també més fosc”, adverteix.

La tria de les ballarines s’ha fet a través d’una audició. Pensava que li costaria trobar artistes amb diagnòstics de salut mental i la seva sorpresa va ser la quantitat de noies que es van presentar; era molt més habitual del que preveia. La peça serveix per a normalitzar unes malalties que, sovint, queden amagades. L’espectacle respira la inconformitat i, en certa manera, un vessant estètic moralment incorrecte. Es pot considerar irreverent, per exemple, que tots els intèrprets actuïn nus. Tomás Pozzi, que ja el va triar després de treballar junts en un taller, és Nijinsky a Kill me.

El ballarí Naslan Nijinsky va haver d’abandonar l’èlit del ballet rus quan li van diagnosticar una esquizofrènia. Marta Rovira va fer l’espectacle El salt de Nijinsky (2007) inspirat en una de les visites al centre hospitalari del company Serge Lifar que provava de reanimar la memòria de ballarí reproduint coreografies. De sobte, Nijinsky es va alçar i va fer un salt que va quedar retratat en una fotografia mítica.

Recomençar

L’artista argentina Marina Otero s’ha traslladat fa uns anys a Madrid. Admet que reiniciar contactes en una ciutat desconeguda, als 38 anys, ha estat un exercici de sacrifici, com el de la seva proposta artística, en què el cos guanya l’espai i en què la veritat és el motor de l’actuació.