A subhasta el llegat inèdit d’Alexandre de Riquer

La casa de sub­has­tes en línia Set­dart ofe­rirà, el pròxim 12 de desem­bre, 35 obres inèdites d’Ale­xan­dre de Riquer (1856-1920) que pro­ce­dei­xen de la seva casa de Palma, la ciu­tat on va morir i que van pre­ser­var els seus des­cen­dents. Segons asse­nya­len fonts de Set­dart, és el con­junt més extens mai sub­has­tat del que fou un dels artis­tes més poli­facètics i cre­a­tius del moder­nisme català.

En el fons que apa­reix al mer­cat hi ha un auto­re­trat seu de cap el 1885 (un dibuix a tinta de qua­tre per qua­tre centímetres), car­tells, il·lus­tra­ci­ons i por­ta­des dels seus lli­bres. D’entre aques­tes dar­re­res, des­taca la d’Astro­no­mia popu­lar, que s’atribuïa a Josep Triadó. Un estudi que ha encar­re­gat Set­dart sosté que, en rea­li­tat, l’auto­ria fou de Riquer. Entre els anys 1890 i 1916, l’edi­to­rial Mon­ta­ner i Simón Edi­to­res de Bar­ce­lona va edi­tar una sèrie d’obres publi­ca­des amb enqua­der­na­ci­ons de luxe i amb cober­tes il·lus­tra­des. Riquer es va encar­re­gar d’il·lus­trar set por­ta­des d’aquesta col·lecció, si bé fins ara només se sabia que n’havia il·lus­trat sis (el Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya en con­serva tres). A la sub­hasta del 12 de desem­bre es pre­senta per pri­mera vegada el dibuix de la por­tada d’Astro­no­mia popu­lar (1901). “Riquer va lliu­rar el pro­jecte de por­tada a l’edi­to­rial, però, per dimen­si­ons incor­rec­tes, Josep Triadó el va ampliar, va afe­gir el títol d’Astro­no­mia popu­lar i va allar­gar la com­po­sició amb un glo­bus ter­raqüi. En adap­tar el pro­jecte ori­gi­nal de Riquer es va supri­mir la seva sig­na­tura, sent Triadó qui la va sig­nar. Aquest fet va por­tar els experts a pen­sar de forma errònia que la por­tada va ser obra d’aquest artista”, s’argu­menta en l’estudi.

Una altra apor­tació relle­vant d’aquesta inves­ti­gació té a veure amb Júlia Peraire, la cèlebre musa de Ramon Casas. Segons l’informe pro­mo­gut per Set­dart, “va tre­ba­llar abans, com a model, per a Riquer.” Júlia Peraire va conèixer Casas el 1905, quan ella tenia 17 anys, i el pin­tor va deci­dir aga­far-la com a model per a la rea­lit­zació del car­tell del Sabó Fluid Gor­got (1906). “El que no era cone­gut és que cap el 1902 Riquer la va fer ser­vir de model per a un ex-libris per a Rai­mon Case­llas.” En aquest lle­gat inèdit de Riquer s’hi cus­to­dia una foto­gra­fia de Peraire –que no està a la venda–, d’aquest any 1902, a par­tir de la qual l’artista va crear l’ex-libris esmen­tat. Iden­ti­fi­cada a lla­pis, a puny i lle­tra, per Riquer, s’ha con­ver­tit ara, doncs, en la foto­gra­fia més antiga con­ser­vada de Júlia Peraire. L’artista també hi va ano­tar: “Musa poste­rior de Ramon Casas.”

Un altre tipus de mate­rial que apa­reix a sub­hasta i que és interes­sant per com­pren­dre com tre­ba­llava Riquer les seves com­po­si­ci­ons són una sèrie de set pla­fons fotogràfics que tenia a les parets del seu taller i que uti­lit­zava de font d’ins­pi­ració per a la cre­ació de mol­tes de les seves il·lus­tra­ci­ons i obres d’art. És tota una raresa que s’hagin con­ser­vat intac­tes.

El con­junt de 35 obres ja està obert a lici­ta­ci­ons a www.​setdart.​com. Els preus de sor­tida oscil·len entre els 275 i els 12.000 euros. La xifra més alta la té la sèrie de car­tells litogràfics Les qua­tre esta­ci­ons, fets entre el 1899 i el 1900. Riquer va rebre el 1897 un encàrrec per deco­rar l’inte­rior d’un saló d’un habi­tatge del pas­seig de Gràcia que incloïa qua­tre grans sos­tres on esta­ven repre­sen­ta­des les qua­tre esta­ci­ons. L’artista va que­dar tan satis­fet del resul­tat que va deci­dir fer-ne uns car­tells litogràfics, impre­sos per l’impres­sor Pier­re­fort de París. Se’n van pro­duir molt pocs exem­plars, ja que no eren car­tells publi­ci­ta­ris per pen­jar al car­rer. Actu­al­ment és molt difícil acon­se­guir la col·lecció com­pleta i no hi ha cap ins­ti­tució pública cata­lana, ni el MNAC, que les pos­se­eixi.

El 12 de desem­bre, a les 15h, se cele­brarà la sub­hasta, en viu, en línia.