Sergi López, cantant sorpresa al festival solidari ‘De Girona al País Valencià’

Presó per a Mazón

“Mazón a Picassent, és un criminal”. Així li han desitjat els valencians Auxili unes vacances a la presó al ‘seu’ president. Auxili han fet molts quilòmetres per oferir una curta actuació acústica, aquesta tarda, al festival organitzat per l’Ajuntament de Girona per recaptar fons per a la reconstrucció de les zones afectades per la catàstrofe al país germà. Hi han assistit més de 2.000 persones, una xifra una mica curta i injusta per a un cartell musicalment potent.

Ha estat un festival llarg i molt variat: divuit actuacions en unes 8 hores de música en directe i missatges de suport al poble valencià i de crítica als seus dirigents, per inoperants (“Al meu país ni sap ploure ni els governants saben governar”, ha dit la valenciana La Maria) i per “l’especulació” del territori –i d’aquella pols vénen en part aquests fangs– que la dreta valenciana ha portat terme durant anys, amb total “impunitat”, segons van criticar també Auxili en una de les primeres actuacions de la tarda, que anaven presentant les tiktokers garrotxines de Can Putades i Andreu Juanola, de La Sotana.

La festa familiar

Òbviament, la franja del matí, destinada al públic familiar, ha tingut un altre to, encara que quan Jordi Tonietti cantava “Caragol, treu les banyes, que ix el sol!”, també es prestava a la reflexió sobre la lentitud amb què van reaccionar Mazón i els seus davant la tragèdia. En tot cas, el matí ha estat per a la mainada i les seves famílies, com una gran festa que ha tingut com a pròleg una cercavila de la Fal·lera Gironina, amb els seus gegants i capgrossos, des del centre de Girona fins al Palau de Fires, on les actuacions han començat amb dos clàssics, primer Àngel Daban, després Tonietti amb el seu grup, que a finals d’octubre també es van trobar al balcó de l’Ajuntament de Girona per oferir un memorable pregó cantat.

Tot seguit, hi ha hagut canvi de registre amb Els Atrapasomnis, la dinàmica formació cellerenca amb els seus col·legues Rock el cargol i La Marieta Discoteca. Els grups tenien poc temps per tocar i apostaven fort pels seus èxits imprescindibles.

L’escenari s’ha omplert amb els joves i excel·lents músics de la Black Music Big Band, que han obert foc amb un impetuós Addicted to love (Robert Palmer / Tina Turner) i han demostrat la seva versatilitat estilística, sempre dins dels paràmetres de la música negra entesa sense prejudicis. La franja matinal s’ha clos amb Fredrik, jove cantant de Llançà que, després de passar per Eufòria, té recursos escènics fins i tot per cantar Pel teu amor (Rosó) i sortir triomfant.

Varietat estilística

La tarda ha estat una espècie de muntanya russa: del cantautor valencià Joan Amèric, que ha fet un parell d’intervencions, al punk-rock melòdic dels empordanesos Bullitt, l’actuació acústica d’Auxili i el soul-rock energètic dels gironins Bigblack Rhino. Amb Els Amics de les Arts ha començat a concentrar-se més públic dins del pavelló, i ells han aprofitat el seu temps per viatjar de Citant Mercè Rodoreda a Louisiana o els camps de cotó. L’Orquestra Di-versiones ha ofert una versió reduïda de la seva festa habitual, recordant amb optimisme al chipirón que “todos los días sale el sol”. En la potent recta final, Lluís Llach, acompanyat a la guitarra pel valencià Borja Penalba, ha recuperat cançons que ja són patrimoni col·lectiu com ara Que tinguem sort i Abril 74, però també O tots o ningú, un reivindicatiu poema de Bertolt Brecht musicat per Penalba. Els puntualment recuperats Ja T’ho Diré han protagonitzat els últims grans moments emotius del festival, amb Si véns, Tenc es cor calent, L’univers i Així i tot. Babaflow amb Masta Quba i Boom Boom Fighters han tancat el festival amb una bona dosi de hip-hop contundent i altres ritmes d’última generació, davant d’un públic ja força reduït.