cultura
Mor Guillem Frontera, referent de la literatura catalana a Mallorca
Membre de l’anomenada generació dels 70, la seva trajectòria en defensa de la cultura catalana va ser guardonada amb el premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear
L’escriptor i activista mallorquí Guillem Frontera i Pascual, un dels grans referents de les lletres catalanes, ha mort a Palma, a l’edat de 79 anys. Literàriament se’l va incloure en l’anomenada generació dels setanta, i al llarg de la seva vida es va implicar de ple en la societat mallorquina fins a erigir-se en un gran activista en la defensa de la llengua i la cultura. Podem dir que en la major part dels projectes culturals importants fets a l’illa durant els darrers trenta anys, la seva mà, d’una manera o altra, hi va estar present.
Nascut el 1945, va exercir diversos oficis, com el de reporter de diari o caixer d’una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística treballant en premsa escrita al Diari de les Balears i Última Hora. També va fer col·laboracions a la ràdio i a la televisió, i des de Barcelona, on va estudiar a l’escola de cinema Aixelà, va fer guions originals i adaptacions, com les de L’hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel. Per altra banda, era un especialista en temes d’art. Va dirigir la Gran Enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears, i va ser comissari d’exposicions artístiques i d’activitats diverses de gestió cultural.
En el camp de la literatura, es va iniciar amb la poesia. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia La Sínia (1965), on va publicar els seus primers llibres A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966). Posteriorment, va començar a conrear la narrativa, gènere pel qual va ser més vegades reconegut fins a convertir-se en un dels homes més importants de la Mallorca del darrer mig segle. Entre les seves novel·les hi ha Els carnissers (1968), Tyrannosaurus (1977), Un cor massa madur (1994), La mort i la pluja (2008), Sicília sense morts (2015) i La vida dels cossos (2019). La gran majoria d’elles són un retrat del seu temps, el seu país i com ha anat evolucionant la societat mallorquina d’ençà del boom turístic. La novel·la Sicíla sense morts va ser adaptada com una sèrie de vuit capítols i es va estrenar l’octubre del 2022 a IB3.
Era considerat membre actiu de la Generació dels 70, aquell conjunt d’escriptors i escriptores en llengua catalana nascuts durant la dècada dels quaranta i cinquanta que van començar a publicar al voltant de 1970 i que compartien característiques comunes. Al llarg de la seva vida va ser guardonat amb diversos premis com el 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear a tota una trajectòria (2007) o el Premi Crítica Serra d’Or de narració per La mort i la pluja (2009).