Un estiu xafogós i macabre

No se’n refiï, de les apa­ren­ces. L’obra gua­nya­dora d’una menció al talent novell del premi Fines­tres de Còmic en Català 2023 té un estil gràfic d’apa­rença naïf i, fins i tot, el seu autor, Adià Turina (Mas­nou, 1988), té un posat de molt bon jan. A més, l’acció té lloc entre el mar i les mun­ta­nyes del Maresme. Però en la rea­li­tat i en la ficció mai tot és el que sem­bla. I així s’expressa a la novel·la gràfica Canícula (Edi­to­rial Fines­tres), que acaba de publi­car-se i que sota un cel radi­ant amaga històries que fan posar els pèls de punta i la carn de gallina.

Ens hem de situar a mit­jan dècada del 2000, els vide­o­clubs començaven a estar a la baixa. Bolo, el pro­pi­e­tari d’un d’aquests esta­bli­ments, es troba ofe­gat pels deu­tes. Aquesta cir­cumstància, i el fet de sen­tir com a vocació frus­trada ser direc­tor de cinema, el porta a accep­tar entrar en el negoci maca­bre de les pel·lícules snuff, que mos­tren morts vio­len­tes amb per­so­natge reals. L’encàrrec li ve per mitjà d’un assal­ta­dor de cases que té la desgràcia d’anar a parar a la llar d’una vídua que no es queda curta en les seves acci­ons amb relació a les per­ver­si­tats dels films de morts reals.

A aquesta colla maca­bra, que per­pe­tra mun­tar un negoci diabòlic, s’hi afe­geix un per­so­natge també que tam­poc hi toca prou: una noia fas­ci­nada pels éssers extra­ter­res­tres i que viu amb un oncle mis­teriós. Tot ple­gat fa de Canícula un relat en què van apa­rei­xent nous ele­ments que obren camins que sor­pre­nen el lec­tor. El títol de l’obra es refe­reix a un estiu xafogós, ple de mos­ques. Una ambi­en­tació ade­quada a la part angoi­xant de l’obra.

Aquesta és la pri­mera novel·la gràfica d’Adrià Turina, autor for­mat com a il·lus­tra­dor a l’Escola Indus­trial de Bar­ce­lona. Fins aquest tre­ball, les seves rea­lit­za­ci­ons eren peti­tes històries que direc­ta­ment pen­java a la xarxa. El premi, a banda de la publi­cació de l’obra, té una dotació de 15.000 euros que han permès a l’autor dedi­car prop d’un any a la seva rea­lit­zació. “Reco­nec que com a pri­mera obra hi hau­ria ele­ments que ara plan­te­ja­ria d’una altra manera. Sobre­tot en la manera d’escriure. Per la meva for­mació, la part gràfica la tenia molt més domi­nada”, explica Turina. Pel que fa a les seves influències, diu que és el còmic euro­peu, però en la meva opinió, pel fri­quisme dels per­so­nat­ges i la pla­ni­fi­cació visual dels seus ele­ments gràfics, recorda l’autor ame­ricà Chris Ware.