Puccini darrere la partitura

Després d’estrenar la seva òpera Tosca, al compositor italià Giacomo Puccini (Lucca, 1858-Brussel·les, 1924) encara el feria la furibunda crítica rebuda a la premsa de Roma i Milà. “Amb Tosca, Puccini no ha composat una òpera original. Ha recorregut a caleidoscòpica manipulació d’estils que van des de Wagner a Massenet”, etzibava el crític Luigi Torchi a la Rivista musicale italiana. Enmig d’aquesta acollida, Puccini va viatjar a Londres i la visita al Duke of York’s Theatre va ser providencial en la gestació de la seva nova obra perquè sobre aquell escenari s’hi representava Madam Butterfly de David Belasco sobre un conte de John Luther Long. Al final de l’obra, Puccini es va alçar de la butaca i va visitar els camerinos per suplicar-li a Belasco que li cedís els drets operístics del seu drama localitzat al Japó sobre el matrimoni de l’oficial nord-americà Pinkerton amb l’adolescent japonesa Cio Cio San aprofitant que el USS Abraham Lincoln arriba a Nagasaki. “No només vaig acceptar immediatament, sinó que li vaig dir que podia fer el que volgués amb el drama i que acceptaria qualsevol tipus de contracte, perquè no és possible discutir de negocis amb un impulsiu italià amb llàgrimes als ulls que envolta el teu coll amb els seus braços”, relataria Belasco. Aquesta anècdota que il·lumina la gestació de Madama Butterfly –actualment en cartell al Liceu– i altres anècdotes formen part de la biografia Puccini. La seva vida i les seves obres (Editorial Akal), que l’investigador de l’òpera italiana Julian Budden (1924-2007) consagra al compositor de qui enguany es commemora el centenari de la seva mort.

Amb una barreja d’anàlisi musical i de relat periodístic, la biografia amb la qual Akal se suma a les commemoracions del centenari il·lustra la gènesi d’alguns dels títols més populars del repertori operístic de tots els temps, com ara Manon Lescaut, La bohème, Tosca, Madama Butterfly o Turandot. Budeen, expert també en Verdi, detalla com Puccini es va implicar en el funeral del també compositor italià, mort el 27 de gener del 1901, acceptant el prec de l’alcalde de Viareggio de representar el municipi en l’hora del comiat al creador d’Aida. “Amb ell, per desgràcia, s’extingeix la més pura i lluminosa glòria d’Itàlia. Per la grandesa de la nostra pàtria, espere que les seves virtuts com a home i artista siguin imitades i continuades”, va lloar.

L’estrena de Madama Butterfly el 17 de febrer del 1904 a La Scala de Milà és descrit per Budden com una seqüència en què el públic va passar del “silenci fúnebre” durant el primer acte a una “apatia total durant la resta de la representació” i a “xiulets i escridassades al final”. “Un veritable linxament”, va confessar Puccini al banquer Camillo Bondi. “Però la meva Butterfly continua sent l’òpera més sentida i evocadora que he concebut”, es rearma. El cert, però, és que la commovedora història de Cio-Cio-San no es va tornar a representar mai més a La Scala en vida de Puccini. Budden, editor d’òpera de la BBC i president del Centre d’Estudis Giacomo Puccini de Lucca fins a la seva mort el 2007, ajuda a il·luminar tots els angles d’un compositor que reunia la paradoxa de despertar l’admiració del públic i el menyspreu d’una crítica i d’un establishment que el considerava massa sentimental.