Irene Solà guanya la Lletra d’Or

Irene Solà, amb la novel·la Et vaig donar ulls i vas mirar les tene­bres, publi­cada per Ana­grama, ha estat tri­ada com a premi Lle­tra d’Or 2024. El jurat d’aquest any va estar for­mat per Borja Bagunyà, Míriam Cano, Manel Cap­de­vila Coral, Andreu Gomila, Àngels Gre­gori, Llu­cia Ramis i Pau Sif.

La Lle­tra d’Or és una dis­tinció pri­vada que, des del 1956, pre­mia cada any el millor lli­bre publi­cat en llen­gua cata­lana durant l’any ante­rior segons el cri­teri del jurat de torn. L’expressió mate­rial del guardó, la seva dotació, és una phi grega d’orfe­bre­ria, símbol de l’equi­li­bri clàssic, obra del joier Manel Cap­de­vila.

Irene Solà (Malla, 1990), nar­ra­dora, poeta i artista plàstica, va debu­tar en novel·la amb Canto jo i la mun­ta­nya balla (2019), premi Ana­grama de novel·la. Va gua­nyar mitja dot­zena més de pre­mis, alguns d’inter­na­ci­o­nals. L’any pas­sat va publi­car la segona novel·la, Et vaig donar ulls i vas mirar les tene­bres, “un tor­rent ver­bal amb sen­tit del ritme i de l’humor, gosa­dia for­mal i capa­ci­tat d’evo­car atmos­fe­res i d’encar­nar ima­gi­na­ris que carac­te­rit­zen l’obra de Solà”, segons el jurat. Una novel·la “com un doll exul­tant d’històries, que explora la dua­li­tat i el lli­gam intrínsec entre llum i fos­cor, vida i mort, oblit i memòria, rea­li­tat i fabu­lació”.

Solà va debu­tar en nar­ra­tiva el 2018 amb els con­tes d’Els dics (L’Altra), amb què va gua­nyar el premi Docu­menta. En poe­sia ho va fer el 2012 amb Bèstia (Gale­rada), amb què va gua­nyar el premi Ama­deu Oller.

El plan­te­ja­ment d’Et vaig donar ulls i vas mirar les tene­bres, par­teix d’un mas, ama­gat en mun­ta­nyes encin­gle­ra­des i des­a­vi­nents, en algun lloc remot de les Gui­lle­ries tran­si­tat per caçadors de llops, ban­do­lers, embos­cats, car­lins, sor­ti­lle­res, maquis, pilots de ral·lis, fan­tas­mes, bèsties i dia­bles. És una casa, sobre­tot, habi­tada per dones, on un sol dia conté segles de records.