cultura
Descobreixen una gran sitja de gra del segle I després de Crist al jaciment romà de Blanes
L’Ajuntament de Blanes ha anunciat avui que, dins de la nova campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment romà de la Penya dels Padrets, s’ha descobert una gran sitja d’emmagatzematge gra de mitjans del segle I després de Crist. En concret, la sitja està excavada a la roca del subsòl, mesura més de dos metres de profunditat i té un diàmetre màxim d’uns 150 centímetres. Es destaca que s’hi ha trobat “un conjunt nombrós i notable de material arqueològic encara pendent d’estudi aprofundit”.
En aquesta tercera campanya d’excavacions al jaciment, que acabarà aquest dijous i que s’ha centrada en una part de l’urbs de Blandae –l’única de les 20 ciutats romanes de Catalunya que quedava per deixar al descobert, localitzada i començada a excavar als anys 2022 i 2023–, també s’ha localitzat una part del clavegueram que es va habilitar sota el nivell de circulació i s’hi han identificat per primera vegades restes dels ibers, anteriors a la ciutat romana. Es tracta d’una llarga rasa que discorre de nord a sud sota un dels edificis (el C) i que està encara en procés d’excavació. Segons explica el consistori, els materials arqueològics que provenen d’aquesta rasa en estudi són de l’època dels ibers i fou inutilitzada com a molt tard, a principis del segle II aC.
La campanya d’aquest 2024 també ha permès el coneixement total de dues construccions més de la ciutat romana (edificis B i C) i d’un nou tram de carrer nord-sud (cardo), amb infraestructures urbanes de sanejament. També s’ha confirmat, destaquen des de l’ajuntament, que tot aquest sector de l’urbs romana de Blandae no era residencial, sinó que era una àrea comercial formada per tot un seguit de tabernae i espais de magatzem que hi estaven relacionats.
Els treballs efectuats durant tres mesos han permès igualment recuperar una quantitat molt nombrosa i valuosa de material arqueològic, com ara ceràmica, ossos d’animals, metalls, vidre i altres troballes. Tot aquest material serà objecte d’inventari, classificació i estudi aprofundit en els propers mesos, i formaran part de la memòria científica.
L’antiga ciutat
L’Ajuntament de Blanes recorda que l’antiga Blandae està estructurada entorn d’un llarg carrer longitudinal en sentit nord-sud (cardo), creuat perpendicularment per un carrer transversal en sentit est-oest (decumanus). Aquests dos vials delimiten quatre edificis que s’han nomenat amb les quatre primeres lletres de l’abecedari. L’edifici A es va excavar totalment a la campanya 2022 i està formada per cinc tabernae (espais comercials). L’edifici B ha resultat ser una gran construcció formada per dos espais de planta quadrada de més de 40 metres quadratsde superfície cadascun. Ha estat als espais exteriors a tocar d’aquest edifici on s’ha localitzat la sitja.
Per la seva banda, l’edifici C –que està en aquests moments en fase d’excavació– té quatre grans estances. Només n’hi ha una totalment excavada, la que està situada més al nord, i s’interpreta com una altra taverna.
Aquesta tercera campanya d’excavacions, promoguda per l’Ajuntament de Blanes a través del Departament d’Arxiu i Patrimoni Històric, va començar el passat 19 de setembre i ha anat a càrrec de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU, amb direcció científica de l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol, qui també va encapçalar les dues anteriors campanyes. L’equip de treball està format per un tècnic arqueòleg de suport, un tècnic especialista en planimetria i quatre auxiliars d’arqueologia. S’hi han destinat 80.000 euros. En les dues campanyes anteriors se n’hi van destinar 45.000 i 82.000, respectivament.
Nou centre d’interpretació
L’Ajuntament de Blanes calcula inaugurar el nou Centre d’Interpretació de la Blanda Romana abans de la Setmana Santa del 2025. Es situarà a l’antic Centre Cultural Els Padrets, situat molt a prop geogràficament del jaciment i que s’està adequant amb un pressupost d’uns 25.000 euros. La idea és que, un cop estigui enllestit el centre d’interpretació, es pugui completar la visita a la ciutat romana, explica el consistori.