‘Mufasa: el rey león’, el cicle de Hollywood

El cicle de la vida, el lloc que ocupa cada espècie ani­mal en una Àfrica encara sal­vatge i verge, lliure de la presència humana que tot ho fa malbé, era molt pre­sent a El rey león, un dels clàssics de Walt Dis­ney en la gran revi­fa­lla que va viure a prin­ci­pis dels anys noranta. Després van venir el boom de Pixar, absor­bit per Dis­ney més tard, la com­pra de les franquícia de Star wars, l’èxit dels super­he­rois de Mar­vel... I Walt Dis­ney s’ha con­ver­tit en l’espècie domi­nant en el cicle de Hollywood. Una de les línies que ha explo­rat l’estudi és el remake dels clàssics ani­mats uti­lit­zant l’ani­mació a par­tir d’imat­ges reals, un for­mat que fun­ci­ona molt bé en els films d’ani­mals. Jon Fav­reau va ence­tar amb gran èxit la veda el 2016 amb El libro de la selva i ell mateix va repe­tir èxit el 2019 amb El rey león.

Trenta anys després del film ori­gi­nal, ani­mat arte­sa­nal­ment, arriba als cine­mes Mufasa: el rey león . Imat­ges d’ani­mals i fons reals es com­bi­nen amb l’ani­mació en una història que és expli­cada pel vell mico Rafiki a Kiara, la filla de Simba i Nala. El suri­cata Timón i el sen­glar Pumba, ja vellets, també escol­ten la història èpica de Mufasa, l’avi de Kiara i pare de Simba. Es manté el gènere de musi­cal i una trama que és tot un clàssic a Dis­ney, la mort o pèrdua dels pares: Mufasa és arros­se­gat per una riuada i és adop­tat per una llu­nyana família de lle­ons. Creix al cos­tat de Taka, fill del rei d’aquest ter­ri­tori. Un grup de lle­ons albins (sem­bla una metàfora de l’home blanc) amenaça la vida de Mufasa i tota la seva nova família.