‘Mufasa: el rey león’, el cicle de Hollywood

El cicle de la vida, el lloc que ocupa cada espècie animal en una Àfrica encara salvatge i verge, lliure de la presència humana que tot ho fa malbé, era molt present a El rey león, un dels clàssics de Walt Disney en la gran revifalla que va viure a principis dels anys noranta. Després van venir el boom de Pixar, absorbit per Disney més tard, la compra de les franquícia de Star wars, l’èxit dels superherois de Marvel... I Walt Disney s’ha convertit en l’espècie dominant en el cicle de Hollywood. Una de les línies que ha explorat l’estudi és el remake dels clàssics animats utilitzant l’animació a partir d’imatges reals, un format que funciona molt bé en els films d’animals. Jon Favreau va encetar amb gran èxit la veda el 2016 amb El libro de la selva i ell mateix va repetir èxit el 2019 amb El rey león.

Trenta anys després del film original, animat artesanalment, arriba als cinemes Mufasa: el rey león . Imatges d’animals i fons reals es combinen amb l’animació en una història que és explicada pel vell mico Rafiki a Kiara, la filla de Simba i Nala. El suricata Timón i el senglar Pumba, ja vellets, també escolten la història èpica de Mufasa, l’avi de Kiara i pare de Simba. Es manté el gènere de musical i una trama que és tot un clàssic a Disney, la mort o pèrdua dels pares: Mufasa és arrossegat per una riuada i és adoptat per una llunyana família de lleons. Creix al costat de Taka, fill del rei d’aquest territori. Un grup de lleons albins (sembla una metàfora de l’home blanc) amenaça la vida de Mufasa i tota la seva nova família.