Les ànimes d’Emily Dickinson

La relació entre ànimes és el con­cepte que va uti­lit­zar el poeta olotí Jaume Bos­quet, man­lle­vat de poe­tessa nord-ame­ri­cana Emily Dickin­son (Amherst 1830-1886), per defi­nir la seva relació epis­to­lar amb els seus amics. Una relació que, jun­ta­ment amb la bibli­o­teca del seu pare i l’obser­vació de l’entorn natu­ral de casa seva, van ali­men­tar la seva ànima i, a través d’un miler llarg de poe­mes, a la de tots els seus lec­tors. Entu­si­asta com és de la poe­tessa de Mas­sac­hu­setts, Bos­quet, però, l’ha cap­tat espe­ci­al­ment i l’ha ver­si­o­nat en alguns dels poe­mes que recull a Que dife­rents que som!, Poe­mes d’Emily Dickin­son. edi­tat per Edi­ci­ons 1984 de Bar­ce­lona i amb il·lus­tra­ci­ons de Julià Pas­cual. El poe­mari va ser pre­sen­tat a la lli­bre­ria Isop d’Olot, la set­mana pas­sada.

El poeta olotí va anar des­gra­nant a través de la lec­tura d’alguna poe­mes l’uni­vers de Dickin­son, que es mou entre detalls i que des­cri­uen coses molt con­cre­tes del seu entorn, com per exem­ple el movi­ment d’una eruga que veu al jardí, però, també en d’altres con­cep­tes més abs­trac­tes com el temps, la mort, l’eter­ni­tat. Reclosa per volun­tat pròpia a casa seva a par­tir dels trenta anys, Emily Dickin­son va ser capaç de con­ver­tir-se en una de les veus poètiques més relle­vants dels Estats Units i del món, al cos­tat de noms com el d’Edgar Allan Poe.

Al seu torn, Julià Pas­cual va expli­car que a les il·lus­tra­ci­ons s’ha vol­gut acos­tar al món de Dickin­son pin­tant una figura humans molt sintètica, perquè tot­hom s’hi senti repre­sen­tat i ele­ments de la natura poc deta­llats amb els quals vol sug­ge­rir, més que no pas expli­car. “L’aqua­rel·la, com la vida, és ràpida i incon­tro­la­ble”, diu.

La relació entre ànimes de Bos­quet i de Pas­cual ha qua­llat, doncs, en la tra­ducció d’un poe­mari, que invita a tot un uni­vers.