Molta fressa i poca endreça
El gran esdeveniment havia de ser la biennal Manifesta, d’una empresa holandesa, però no n’hi ha hagut per a tant
El 2024 ha sigut fèrtil en el camp dels museus. El primer nadó de l’any va ser el Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, i el darrer, el Museu del Renaixement, a Molins de Rei. També ha nascut l’exquisit espai que dona cabuda a la Col·lecció Casacuberta Marsans, a l’antic hospital de Sant Sever de Barcelona. I han reobert equipaments degans després de llargs i complexos processos de renovació: el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu d’Art Modern i Contemporani Morera de Lleida i el Museu de les Cultures del Vi Vinseum de Vilafranca del Penedès. Una collita extraordinària, però en què no podia faltar la poma podrida. El 2024 ha sigut l’annus horribilis del Museu del Disseny de Barcelona: els seus responsables han desmantellat sense manies les col·leccions històriques d’arts decoratives catalanes. Les sales on s’exhibien són buides des del març i la proposta alternativa s’havia d’haver inaugurat aquest desembre, coincidint amb el desè aniversari del centre museístic de la plaça de les Glòries, però s’ha endarrerit fins a l’any que ve.
El nou full de ruta, diuen que en pro de la modernitat, de la casa del disseny ha posat en peu de guerra el sector del patrimoni. També hi ha desconfiança en el sector de l’art contemporani. Les associacions dels artistes i dels crítics van forçar l’Icub a rectificar el concurs per escollir la direcció del centre de la Fabra i Coats. Es nomenarà l’any que ve. Un altre concurs que es va retocar va ser el del Museu d’Història de Barcelona, en aquest cas a petició de l’associació de museòlegs. L’elegit, Carles García Hermosilla, que ve de picar molta pedra al Museu del Ter de Manlleu, ha rellevat Joan Roca (disset anys en el càrrec). Abans de marxar, Roca va deixar fet el projecte de futur per al Born. L’enèsim projecte per a l’equipament cultural més potinejat políticament.
Aquest 2024 tan surrealista pel que fa a polítiques culturals, Dalí hi ha estat present perquè el seu Teatre Museu de Figueres ha complert mig segle de vida. I l’Any Tàpies s’ha celebrat amb dues exposicions de nivell, a la seva fundació, rebatejada com a Museu Tàpies, i al Museu d’Història de Catalunya. El gran esdeveniment havia de ser Manifesta, la biennal organitzada per una empresa holandesa amb un milionari finançament públic, però no n’hi ha hagut per a tant. Amb menys recursos i pompa política, han brillat les exposicions de Jordi Colomer al Macba, de Susana Solano als Espais Volart, de Jeff Wall a la Virreina i del Picasso inspirat per les tradicions populars catalanes al Museu de Solsona. I la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia ha estrenat mostra permanent dedicada a l’imperi romà. Una meravella.