Agnès Algueró juga amb la veu a ‘Espantaocells’

Ja des dels primers 2 minuts i 48 segons del nou disc d’Agnès Algueró, Espantaocells (U98 Music), es nota el canvi. La introducció del disc, titulada Novembre, és un tema cantat per ella sense cap altre acompanyament, però amb la seva veu distorsionada a través del Vocoder, el sintetitzador de veu que ja utilitzaven fa molts anys els alemanys Kraftwerk per donar un to robòtic a les seves veus. Tenint en compte que el seu primer disc, Bosc endins (2021), era tota una reivindicació de la natura, concretament del paisatge del seu poble, Batet de la Serra, amb un so essencialment acústic i orgànic, començant per la seva veu clara i nítida, és evident que alguna cosa ha canviat a l’univers sonor d’Agnès Algueró.

Els responsables del canvi són, en bona part, els productors del disc , Vic Moliner i Pau Brugada, que l’han enregistrat al seu estudi, Olivera, de Banyoles, on ells també han participat com a músics en la gravació i Brugada en va fer també les mescles. “Amb ells ja havia gravat alguns singles: Al fondo del mar, amb Aixopluc, el meu grup anterior, i més recentment, Tot el que faig i Monstruo, una cançó que vaig enregistrar per a Metges Sense Fronteres. Els vaig anar a buscar perquè ara volia un so una mica més electrònic i fosc, i tenia ganes de jugar amb la meva veu. Però jo sí que hi veig una continuïtat respecte al meu primer disc”, explica l’Agnès, que també ha fet servir el ja popular Autotune –que han utilitzat des de Cher fins a Rosalía i, últimament, centenars de veus joves de les noves músiques urbanes– a cançons com ara Si no veus i 33. En realitat, Algueró no abusa dels efectes vocals i continua tenint la guitarra acústica com un dels pilars de la seva proposta sonora, només que ara emmarcada en un concepte més ampli i obert a l’experimentació. De fet, en directe es presenta amb la seva guitarra acústica i acompanyada per Alverd Oliva (baix i guitarra elèctrica) i Marc Parés (bateria), tot i que el juny passat també va oferir alguns concerts per preestrenar les cançons del disc amb Nerea Bassart a la bateria i el sintetitzador. Sobre la gravació a Olivera, diu la cantant: “Hi vaig portar 12 o 13 cançons com a possibles propostes per treballar-hi i algunes les tenia molt clares des del principi. Finalment ens vam quedar amb els 8 temes definitius, per no posar-hi palla”. El disc inclou cançons com ara el primer single, Foc, al qual van seguir com a avançaments des de l’estiu Robots, Si no veus i Espantaocells, un títol que, com la cançó Foc, continua evocant paisatges rurals: una idea reforçada per les portades, tant dels singles com de l’àlbum, que són obra del seu pare, l’il·lustrador Tavi Algueró, director de l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot i col·laborador històric de l’Agenda del Pagès, que publica l’empresa editora d’aquest diari des de fa quaranta anys.

El videoclip de la cançó Foc , una producció de Broda i White Cat, es va gravar al local de l’associació de correfocs Pim Pam Pum Foc, d’Olot, amb la participació de dos artistes dels malabars amb foc, Aram Sempervirens i Áloy Dragonborn.