Els acadèmics destaquen que el duel pel liderat radiofònic és en català
La consolidació de l'audiència global de Catalunya Ràdio, malgrat la caiguda de 70.000 oients en el programa del matí, i el creixement de RAC1, que se situa en segon lloc per davant de la Cadena Ser al matí, fa que el duel pel liderat radiofònic sigui, definitivament, en llengua catalana. És l'aspecte dels resultats de l'EGM coneguts aquest dijous que més destaquen Enric Marín i Josep Gifreu, professors de comunicació de la UAB i la Pompeu Fabra (UPF) respectivament.
"És la dada positiva de l'enquesta. L'audiència agregada de la ràdio pública de referència i la privada de referència és molt significativa, és l'únic sector de la comunicació en què es dóna aquest fenomen", destaca Marín. Gifreu hi coincideix i afegeix que voldria veure una tendència semblant a la televisió. "És bo que competeixin la pública i la privada, però en català i amb qualitat, i en aquest cas s'ha de tenir en compte que molts dels professionals de RAC1 procedeixen de Catalunya Ràdio, de manera que l'emissora ha fet un gran servei com a escola", puntualitza.
El "sotrac" del 'Matí de Catalunya Ràdio', vist amb prudència
Tot i insistir que una onada de l'EGM no es pot considerar res definitiu, els dos acadèmics admeten que és molt significativa la pèrdua de 70.000 oients del Matí de Catalunya Ràdio. "Estava cantat que baixaria l'audiència en marxar Antoni Bassas, però ningú sabia si se'n perdrien 30.000 o 100.000. Jo crec que 70.000 no és cap cosa estranyíssima. I és preocupant però cal veure què passa en les properes onades. Serà greu si el descens continua", admet Marín, secretari de Comunicació del govern de la Generalitat amb el primer tripartit.
Per Marín també s'ha de tenir en compte que el relleu de Bassas "es va polititzar molt, fins al punt d'arribar a haver-hi consignes respecte el cas", tot i que no creu que hagi estat aquest factor el que hagi produït la davallada.
Mentre l'exsecretari demana calma, Gifreu, també circumspecte, vaticina que "els directius de l'emissora de ben segur que reflexionaran a fons sobre el que ha passat". "En una empresa privada, un sotrac d'aquesta mena posaria en tensió tot l'equip directiu per intentar superar-lo. Espero que en aquest cas també hi hagi aquesta reflexió", adverteix. Pel catedràtic de la UPF, gran part dels oients han desertat possiblement perquè la substitució de Bassas "es va fer sense explicació clara quan tenia un programa d'èxit basat en el seu toc personal".
