El llegat inèdit d’Alexandre de Riquer, cap a Madrid

Alexandre de Riquer (Calaf, 1856-Palma, 1920), un dels noms més emblemàtics del modernisme, ha entrat per la porta gran del museu Reina Sofía. Amb l’ajuda del dret de tanteig (preferent davant dels altres) del Ministeri de Cultura, la institució madrilenya va adquirir, el passat 12 de desembre, 9 lots inèdits d’aquest creador en una subhasta en línia de la sala barcelonina Setdart. En venda hi havia 35 lots i cap va interessar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El museu de la capital espanyola va invertir 17.700 euros en aquestes compres que, de ben segur, enriquiran la seva sala dedicada a l’art del tombant de segle, trufada de firmes catalanes (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Ismael Smith...), però en què Riquer, fins ara, era absent.

L’adquisició estrella que brillarà al Reina Sofía és el conjunt de quatre cartells litogràfics Les quatre estacions. Riquer havia gestat, el 1897, un cicle pictòric d’aquest tema per al saló d’un domicili del passeig de Gràcia i, satisfet del resultat, el va replicar en aquests cartells estampats per l’impressor Pierrefort de París, el 1900. Alfons Mucha, el pare del cartellisme modern, ja havia engendrat, el 1896, una col·lecció de cartells sobre Les quatre estacions. De la de l’artista català se’n va fer una edició reduïda, perquè no tenien esperit publicitari (no estaven pensats per ser penjats als carrers), sinó decoratiu. I n’han sobreviscut poquíssims. El museu madrileny serà la primera institució pública de l’Estat que posseeix la sèrie completa.

Cap a Madrid també ha marxat el projecte original, del 1896, per al cartell anunciador de les escopetes espanyoles de la marca Jabalí, fabricades a Barcelona per Eduardo Schilling. El lot consta del dibuix definitiu i d’un esbós, el revers del qual va ser utilitzat com a paleta de colors per a la peça. Segons informen des de la sala Setdart, no hi ha constància que s’hagi conservat cap més cartell imprès d’aquest disseny, del qual intueixen que es van fer poques unitats.

Els altres 7 lots que ha ingressat el Reina Sofía són uns plafons amb il·lustracions fotogràfiques que Riquer tenia penjats al seu estudi i que feia servir com a font d’inspiració per a les seves obres. Cadascuna d’aquestes làmines es va subhastar per menys de mil euros, perquè el seu valor no és econòmic sinó històric i estètic per entendre el procés creatiu d’un artista de modernitat ambiciosa. És una documentació excepcional perquè és tota una raresa que s’hagi preservat més d’un segle després.

Tant aquest material fotogràfic com la resta d’obres que es van posar a la venda el 12 de desembre procedien d’una part del llegat de Riquer que fins fa poc havia mantingut unit la família a Palma, on l’artista va morir.

Segons assenyalen fonts de Setdart, era el conjunt més extens mai subhastat de qui va ser un dels artistes més polifacètics i creatius del modernisme. El fet que el MNAC no hi concorregués ha causat sorpresa. El museu de capçalera de l’art català custodia un fons ampli de Riquer, el gros principal del qual procedeix del Llegat Apel·les Mestres, del 1951. El 1921, un cop mort, els hereus van vendre a la Junta de Museus part de la col·lecció bibliogràfica, que es conserva a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del MNAC.

A les col·leccions del museu del Palau Nacional hi ha, per exemple, un dels gravats finals que va fer, el 1909, per al Cercle Artístic de Barcelona. A la subhasta d’abans de Nadal, van sortir dues versions prèvies, per 2.400 euros. Va ser un dels lots més disputats de la sessió i se’l va acabar adjudicant un particular, per 2.800 euros. El del Cercle Artístic és un gravat amb història: Riquer el va incrustar, junt amb la planxa de metall, en un moble que va dissenyar i que l’entitat barcelonina va regalar al president del govern Antonio Maura. L’objecte es custodia a la Fundació Antonio Maura de Madrid.

També a mans privades han anat a parar l’oli Nimfa i dos dibuixos, un dels quals un autoretrat de cos sencer, caricaturesc, en què Riquer es mostra fent una reverència.