Els somnis que revelen

La Gio Symphonia va encetar el nou any presentant aquest diumenge a l’Auditori de Girona la seva darrera producció, una adaptació cambrística de l’òpera (o més aviat, la ‘fantasia lírica’) L’infant i els sortilegis de Maurice Ravel, que es va estrenar a Monte-Carlo precisament fa 100 anys, amb llibret de l’escriptora Sidonie-Gabrielle Collete.

L’espectacle del centenari s’anomena Rebel –un títol que òbviament glosa amb cognom del compositor nascut al País Basc francès–, i compta amb Francesc Prat i Marc Rosich, respectivament, a la direcció musical i escènica. El tàndem va prendre’s certes llibertats artístiques, comprensibles davant de l’objectiu d’apropar la partitura i el seu imaginari a un públic més ample, particularment a les edats infantils i juvenils. El resultat és una versió de perfil familiar, també apte per a escoles, amb una seguríssima prestació musical, i una escenografia simple però dinàmica, acompanyada de projeccions visuals, tocs d’humor i contemporaneïtat.

Seguint aquests motius, el text apareix cantat en català, per tal que sigui accessible a tothom i amb el protagonista canviat de gènere: el nen –amb rabieta i castigat a la seva habitació– passa a ser Lili, en homenatge a la compositora francesa Lili Boulanger, com s’explica en el preàmbul, lleuger, però prou efectiu a nivell narratiu, i on s’inclouen tornades de moda d’èxits de Shakira, Rosalía i Rigoberta Bandini, entre d’altres dives del pop hispànic hodiern.

Tanmateix, el temperament del personatge –interpretat per la ‘mezzo’ Eulàlia Fantova– és similar al de l’original: una jove desobedient i ‘rebel’, que no sent escrúpols al maltractar animals ni en destrossar llibres i altres artefactes de valor per pur capritx. Al caure en els braços de Morfeu, però, li advé un somni, que es revela... ‘revelador’: desplegats per la soprano Elena Martinell i el tenor Toni Vinyals, els objectes i éssers vius esdevenen antropomòrfics, i estableixen amb Lili diàlegs (a vegades més hilarants, altres més ominosos, però sempre potents) que li van operant una autèntica cirurgia d’esperit, vers l’auto-aprenentatge ètic i la maduresa emocional. Així, després d’una bona dormida, el trio final configura el missatge redemptor: “al matí es desperta més savi i més bo”. Tant de bo!

Musicalment, s’ha de celebrar la gran labor desfilada: la prepositura de Ravel està concebuda a gran escala –amb una orquestra al complet, cors d’adults i infants, vuit solistes i encara una troupe de ballarins–, que aquí no era l’objectiu recrear. En canvi, s’ha adoptat un excel·lent format de cambra, amb aires d’opereta i cabaret, amb els set instrumentistes (vents, cordes i percussions) i els tres cantants magníficament preparats i desplegant un lliurament molt competent i vivaç a l’escenari. Tot sota la batuta ferma però també amable de Prat, que continua fidel als seus principis des de que ha assumit les rendes de la GIO: revisar i revifar obres i compositors meritoris però poc coneguts pel gran públic, explorar nous formats i interrelacions estètiques en el directe, tal com democratitzar i pluralitzar l’accés de la ciutadania a totes aquestes creacions. Esperem que així continuï amb les propostes venidores al llarg d’aquest 2025.