‘Prosopopeya’, cerca de la identitat en vers al Lliure

La companyia La Bella Otero, formada per Emma Arquillué i Pablo Macho Otero, presenta el seu nou espectacle, Prosopopeya, una peça multidisciplinària en vers que parla de la identitat i que es podrà veure del 16 de gener al 9 de febrer a l’Espai Lliure de Montjuïc.

Després del seu darrer muntatge, A fuego, la companyia repeteix la mateixa fórmula: un text de Macho Otero protagonitzat per ell mateix i codirigit amb Arquillué. En aquesta ocasió, gira entorn de l’enigma de la identitat i va néixer d’un moment de crisi existencial de l’autor, en què es va plantejar què és el jo.

“Realment, vaig perdre completament les nocions de la identitat. Crec que és una cosa cada cop més comuna ara mateix, amb les xarxes i amb el fet d’estar-nos mirant des de fora contínuament”, explica.

Macho Otero interpreta un dramaturg en plena crisi existencial que, a força d’escriure paraules per a d’altres, ja no sap qui és. Per tornar a trobar-se, decideix anar a buscar-se allà on prenen vida els personatges, dalt d’un escenari. Hi descobreix una figura desconeguda de la mitologia grega que al·legoritza l’origen del teatre: Prósopo –que en grec vol dir màscara o rostre–, un personatge capaç d’interpretar-los tots menys ell mateix.

El muntatge es desenvolupa en dues trames en paral·lel. D’una banda, la narració del mite de Prósopo, en què els personatges mitològics són encarnats amb màscares per Arnau Comas. De l’altra, el viatge intern que fa el dramaturg en descobrir el mite. La funció s’acompanya de l’espai sonor i la música en directe de Santiago Aguilera.

El text, de Macho Otero està escrit en vers. “Abans d’escriure teatre escrivia poesia i sempre m’ha inspirat molt el Segle d’Or. Vam trobar que seria molt interessant barrejar l’univers mitològic amb el vers”, explica l’autor, per trencar així la visió del vers com una cosa antiga i reivindicar que pot ser divertit, amè, ple de sentit de l’humor i una festa del llenguatge i dels dobles sentits. “El vers dona virtuosisme al text perquè implica que, tot i estar dins d’una estructura molt marcada, s’ha de trobar la llibertat per explicar el que es vol dir”, afegeix Arquillué.

El muntatge compta amb l’escenografia de Yaiza Ares, el vestuari de Macarena López, la il·luminació de Marc Lleixà, el moviment d’Oriol Pla i la mirada externa de Jordi Oriol i Alexandre Rodríguez i Fons.