òpera
El Liceu estrena una ‘La traviata’ més fidel a l’original
El Gran Teatre del Liceu ha presentat el retorn de la icònica òpera de Verdi La traviata, en versió de David Mcvicar i les veus de Nadine Sierra, Javier Camarena i Artur Rucinski. Des d’aquest divendres i fins al 2 de febrer, el Liceu oferirà la producció dirigida per Giacomo Sagripanti que es planteja com una revolta “contra la imatge glamurosa de moltes dècades de versions luxoses i coloristes”, han declarat a ACN.
De fet, en aquesta versió es ressitua la història de La traviata als baixos fons de París, en un entorn “obscur” i “amoral”. La peça pretén ser una aproximació realista al treball de Verdi i posa de manifest un dels temes menys explicats de l’òpera: la derrota d’una dona incapaç d’escapar de la hipocresia de la societat burgesa.
En un París de finals del segle XIX s’explora el desig tràgic de la protagonista Violetta Valéry (Nadine Sierra), una jove cortesana que, després de viure una vida marcada pels plaers superficials, descobreix l’amor en Alfredo Germont (Javier Camarena).
La producció de David McVicar amb reposició de Leo Castaldi s’allunya del melodrama convencional, posant l’accent en el dolor i la solitud de la protagonista, així com en la crítica a la hipocresia de la classe social dominant, tant de l’època de l’òpera com de la societat contemporània. En un entorn fosc i cruel, la làpida de Violetta ocupa el centre de l’escenari, un potent recordatori de la mort imminent que defineix la trajectòria de la protagonista.
En roda de premsa, Leo Castaldi ha explicat que en aquest muntatge ha volgut crear la “màxima intimitat possible” i que per això s’ha mirat de reduir l’espai que percep l’espectador. També ha dit que a diferència del que planteja el llibret tot l’espectacle està plantejat com un viatge en el temps cap al passat. També s’han inclòs escenes que no apareixen en el llibret, però que sí que ho fan a la novel·la i en l’obra teatral.
Nadine Sierra ha comparat la vulnerabilitat que sent com a dona i la que té el seu personatge i ha reconegut que se sent “identificada”. L’artista ha aplaudit que la producció que es podrà veure al Liceu elimini certa “superficialitat” i ha subratllat la “química” que manté amb Artur Rucinski i la bona sintonia amb el director.
També ha explicat que una de les reflexions que planteja l’obra és la pèrdua d’una manera de viure i ha recordat que aquesta tragèdia encara és actual amb els joves que “no saben qui són” perquè estan centrats “en els altres” i en “com voldrien ser”.
La direcció musical és del mestre Giacomo Sagripanti amb una música “brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures”.
Innovadora, el 1853
La traviata va ser, en la seva estrena del 1853, una òpera innovadora: per primer cop, una història sobre la mort, el rebuig social i l’amor impossible, no tenia lloc a l’antiguitat, sinó en el present. Verdi va descobrir l’obra de teatre La dama de les camèlies –inspirada en la novel·la d’Alexandre Dumas (fill), del mateix títol– a París un any abans, i immediatament va decidir escriure la música.
Inspirada en la relació real de Dumas amb la cortesana Marie Duplessis, La traviata s’ha convertit amb el pas de les dècades en l’òpera més popular i representada de la història.
Noves incorporacions
Durant la roda de premsa també s’ha comunicat que, a partir d’aquest gener, Vincenzo D’Amore serà el nou director de Producció del Gran Teatre del Liceu, substituint Leticia Martín, que ha estat nomenada nova directora del Festival Grec de Barcelona.
Segons ha explicat el Liceu, D’Amore aporta una “sòlida trajectòria” en producció operística i de dansa, destacant el seu darrer període professional a l’Opéra National de París.
Paral·lelament, l’organigrama es completa amb la reestructuració del Departament Artístic i la incorporació de Pol Avinyó com a Adjunt a la Direcció Artística.
