Més de 150 professionals donen l’empenta al naixement de Fira Terres

La primera edició de Fira Terres comptarà amb més de 150 professionals vinguts de Catalunya i de l’estat espanyol. L’Associació de companyies, Ciatre, té el suport del Departament de Cultura per a aquesta iniciativa que s’ha inclòs en el Pla d’Impuls del Teatre. Del 23 al 26 de gener, una dotzena de companyies presentaran en un sol passi els espectacles seleccionats per una comissió d’experts.

Fins ara, el teatre de sala era el convidat complementari als festivals estratègics d’arts de carrer (Tàrrega), de cultura popular (Fira Mediterrània), de teatre familiar (Mostra d’Igualada), de dansa (Sismògraf, ara Tarragona), i circ (Trapezi). La seva presència fluctuava molt en relació amb l’aposta que fes la direcció escènica en cada cas. És cert que el teatre de sala és el que copa principalment les cartelleres a Barcelona i tenen una visibilitat molt més estable. De fet, de la dotzena de propostes, la gran majoria han fet una temporada, com a mínim, a una sala de Barcelona. Però el Festival Terres busca que aquestes produccions en català puguin estabilitzar de circuit de gires per Catalunya i també que puguin presentar una versió en castellà a l’Estat espanyol. Ajuntar en quatre dies, dotze propostes en un mateix espai (les funcions es fan a Salt, Girona i Bescanó i es poden encadenar un passi darrere l’altre) facilita molt la feina dels programadors de comarques que els suposa un gran esforç desplaçar-se cada nit a Barcelona per anar seguint l’actualitat teatral per programar els teatres (majoritàriament, municipals).

Ciatre havia estat la impulsora del Come&See, adreçat als programadors estatals i internacionals. Biennalment, del 2006 al 2012 es van programar sessions de càpsules de teatre continu que feien tastets de cada espectacle. Va ser un model que es va considerar superat i, per això, es va aparcar. Darrerament, però algunes propostes d’arts de carrer, de dansa i circ, principalment, s’han vist en unes jornades sectorials a l’Atrium de Viladecans i van demostrar que el model era molt vàlid per a facilitar la tria de la programació als tècnics municipal dels teatres de Catalunya. Fira Terres construeix un nou model: ensenya una dotzena d’espectacles sencers, concentrats en pocs dies i ho completa amb jornades sectorials de reunions i possibles complicitats entre sales i també artistes.

Els espectacles que formaran de la primera edició de Fira Terres són Exquisit d’Els Marquesets, que explica com la vida d’un xef canvia quan rep una proposta perversa d’una crítica gastronòmica: organitzar un tast de carn humana; Un tal Shakespeare de Marcel Tomàs & Cascai Teatre que passa pel sedàs del seu particular univers creatiu algunes de les icones del gran dramaturg i les fa viatjar als temps moderns al servei d’un xou hilarant; American Pie / The day the music died del trio de veus femenines Divinas que tornen amb més músics dalt de l’escenari en un espectacle amb molt de rock’n’roll ambientat a Las Vegas dels anys 60; La memòria del gel d’Ada Vilaró, on a partir d’una experiència personal de l’artista, la supervivència d’un infart, l’espectacle ens convida a la pausa, a repensar-nos i a sentir els múltiples batecs de vida; a Artemis de la Cia. Geminis, la Diana és la protagonista d’aquesta explosió carregada de comicitat, música i efectes audiovisuals a càrrec d’una sola intèrpret que fa de mare i de filla, i reivindica fer les paus amb la família; Un bilió d’estels s’allunya infinitament de nosaltres de The Amateurs Company, una aventura que parteix d’una crisi familiar que transita cap a una crisi global, posant damunt la taula preguntes que haurien de ser part del debat que sobre el futur dels fills d’avui; Pruna de la dramaturga i directora Queralt Riera, un conte barrejat de testimonis reals que ens mostra la realitat dels abusos infantils i carregada de poesia, amor i tendresa; Tomàs, l’extraordinari home normal de Clownic, un espectacle gestual, ple de personatges hilarants i entranyables, una història completa, una muntanya russa emocional on la comèdia i la tragicomèdia s’entrellacen; Alan de WeColorMusic (guanyador de dos premis Butaca) , un musical basat en l’emotiva història real d’Alan Montoliu que reflexiona sobre la identitat personal i la llibertat individual en una posada en escena amb algunes sorpreses; Observin aquests fills de puta de DuoFàcil, un espectacle sobre corrupció i corrupteles que parteix d’una demanda delirant: un president d’un club de futbol demana l’aprovació d’una llei que reconegui els dofins com a animals de companyia; i Cançons que acaben en fade out de La Copla de Wisconsin que proposen una conferència performativa sobre la música de la Transició espanyola que es converteix en un espectacle de varietés amb mirada feminista, perspectiva queer i ànima folklòrica.

L’espectacle de la comunitat autònoma convidada és Casting Lear , una versió-simulacre d’El rei Lear que aspira a ser una porta oberta per pensar com ens relacionem amb els nostres pares, els biològics, però també els metafòrics, inclòs el mateix William Shakespeare. L’obra fa poques setmanes va entusiasmar el públic de l’Espai Lliure.