‘El 47’ triomfa en uns premis Gaudí molt repartits

Més triomfadores

Segundo premio, el film de ficció sobre el grup de música de Granada dels noranta Los Planetas que va triomfar a Màlaga, ha fet guanyar a Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez el premi a la millor direcció, i s’ha imposat també en els apartats de fotografia (Takuro Takeuchi) i so. Laura Weissmahr ha guanyat el Gaudí a la interpretació revelació per Salve Maria, la història d’una dona angoixada per la seva recent maternitat. La seva directora, Mar Coll, ha compartit un altre Gaudí important amb Valentina Viso, el de millor guió adaptat (es van basar en una novel·la de Katixa Agirre).

La gala ha arrencat amb un número musical de Paula Malia, que ha presentat amb Marc Clotet el primer tram d’una gala amb humor, reivindicativa (els desnonaments, l’ocupació de Gaza...) i moltes referències al bon any que ha viscut el cinema català. Marcel Barrena i Dani de la Orden, directors dels films favorits triomfadors El 47 i Casa en flames, han fet broma de la seva rivalitat en lliurar el premi al millor curtmetratge. L’actriu còmica Judit Martín ha col·laborat fent de reportera de la catifa vermella o d’especialista en subtitular films muts en català. L’actor Pep Ambrós ha passat per sorpresa a fer de presentador, al cap d’una hora de gala, vestit amb una samarreta del Sindicat de Llogaters. Com si fos el testimoni d’una cursa de relleus, ha passat després el micròfon a l’actriu Marta Torné, que ha presentat el darrer terç de la gala.

El 47 es basa en la història real d’un conductor, Manolo Vital, que el 1978 va segrestar un autobús per reivindicar el transport públic al barri barceloní de Torre Baró. A més del tres premis esmentats, en la gala d’aquesta nit també s’ha emportat els guardons a direcció de producció (per a Carlos Apolinario), vestuari (Olga Rodal i Irantzu Ortiz), efectes visuals (Laura Canals i Iván López Hernández) i maquillatge i perruqueria (Karol Tornaria). Eduard Fernández ja suma cinc premis Gaudí amb aquesta estatueta i Clara Segura, quatre. El film també s’ha emportat el premi Especial del Públic a la millor pel·lícula, decidit per votació popular. El 47, centrada en personatges immigrants de classe obrera, es complementa des del punt de vista de les classes socials amb Casa en flames, protagonitzada per una família de classe burgesa de Barcelona vinguda a menys que es reuneix a la casa d’estiueig de Cadaqués perquè es veuen obligats a vendre-la. Totes dues aposten molt fort pels actors, i els Gaudí els han recompensat amb quatre dels cinc premis d’interpretació.

Documental i animació

El premi al millor llargmetratge documental d’enguany ha estat per a Patricia Franquesa, que fa amb Diari de la meva sextorsió la crònica del xantatge que va patir la directora quan li van robar l’ordinador i van amenaçar de difondre unes fotografies íntimes. El guardó al millor llargmetratge animat ha estat per a Papallones negres, una producció d’Edmon Roch dirigida per David Baute. Se centra en el drama de les persones de l’Índia, Àfrica i el Carib obligades a migrar a conseqüència dels devastadors efectes de la crisi climàtica.

L’Escac continua sent el gran planter del cinema català. Una producció de l’escola, Un lugar común, ha permès guanyar a una de les seves alumnes, Celia Giraldo, el Gaudí a la millor direcció novella. Eva Llorach protagonitza aquest lúcid retrat d’una dona que arriba a la cinquantena disposada a rebel·lar-se contra la invisibilitat familiar i social.

El Gaudí a millor curtmetratge ha anat a parar a mans d’Àlex Sardà per El príncep, un drama familiar sobre els privilegis i les fugides impossibles. La producció francesa Anatomía de una caída, guanyadora de la Palma d’Or de Canes del 2023, ha aixecat el premi a millor film europeu.

El productor Paco Poch ha recollit durant la gala el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025 de mans del cineasta Manuel Huerga. En el discurs d’agraïment, ha recordat un estiu del 1971 que va viure al festival d’Avinyó i va acabar fet teatre al carrer amb gent de la faràndula. Ha dit que en cada pel·lícula que ha fet ha volgut reproduir aquell estiu. També ha aconsellat, sobretot a la gent jove, la importància de ser conscients de la fragilitat de la feina de productor i cineasta, i d’afrontar la por perquè no ens paralitzi. D’aquesta manera, el productor de films com Innisfree, La leyenda del tiempo, La maleta mexicana o Caracremada rebia un homenatge a la seva trajectòria que té una llarga llista d’il·lustres antecessors: Jaime Camino (primer Gaudí d’Honor, l’any 2009), Josep Maria Forn, Jordi Dauder, Pere Portabella, Montserrat Carulla , Julieta Serrano, Ventura Pons, Rosa Maria Sardà, Josep Maria Pou, Mercedes Sampietro, Joan Pera, Francesc Betriu, Carme Elías, Tomàs Pladevall , Jaume Figueras i Rosa Vergés.