Jordi Prat trasllada ‘L’aranya’, de Guimerà, a la Girona franquista

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) portarà a escena una adaptació de L’aranya, d’Àngel Guimerà, amb dramatúrgia de Jordi Prat i Coll, del 30 de gener al 9 de març. És la primera vegada que aquest text sobre la infertilitat arriba a la Sala Gran del TNC, malgrat que alguns autors la consideren una de les obres més importants de Guimerà, i també la més desconeguda. Escrita el 1906 i estrenada per primera vegada dos anys després al Romea per Jaume Borràs, la història se centra en un matrimoni que no pot tenir fills per acabar construint el retrat d’una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social. El dramaturg gironí Jordi Prat i Coll ha portat la peça al seu terreny, ambientant-la, en lloc de la Barcelona de principis del segle XX, en la Girona de 1968, la de la seva pròpia infància, que també li serveix per reflectir una societat tancada.

Acompanyat en el repartiment per Mima Riera i Albert Ausellé, en els papers de la parella estèril, a més de Jan Casablancas, Berta Giraut, Estel Ibars, Paula Malia, Jordi Rico, Ferran Soler, Jordi Vidal i Meritxell Yanes, el director del muntatge ha assenyalat que amb la seva versió, que pren com a escenari una botiga de queviures com la que regentaven els seus pares (que també donen nom als protagonistes), s’ha volgut allunyar del “costumisme” de Guimerà per donar a l’obra un gir més proper acostant-lo a la grisor del final del franquisme. “Aquest canvi de ciutat, m’ha obligat a endinsar-me en uns anys que es veuen com d’obertura del règim, però no ho eren pas per a totes les capes socials”, ha advertit Jordi Prat, que parla més d’“escletxes” que no pas de “portes” en la mentalitat de l’època. “Tots tenien fermament incorporades les normes educatives del franquisme i el catolicisme, encara que parlessin català en la seva vida ordinària”, ha afegit per argumentar que tant en l’original de Guimerà com en la seva versió “tot passa en un establiment de queviures i a la llar de la rebotiga”. El dramaturg tenia un altre motiu per sentir-se a prop d’aquest text de fa més d’un segle: “Els meus pares, com els protagonistes de l’obra, van trigar molt a tenir fills, i van haver de fer front a dos avortaments que van fer que es plantegessin deixar-ho córrer. Com la parella del text, van patir l’angoixa per la falta de descendència, tant a títol personal com social.” L’actriu Mima Riera ha celebrat que l’adaptació sigui tan “personal” i “honesta”, fins al punt que tot l’equip va anar a conèixer els pares del director per “poder construir els personatges d’una manera més natural”.

De moment, la versió de Prat i Coll de L’aranya ja té confirmada una gira per una quinzena de municipis catalans després de l’estrena al TNC. Seran Viladecans, el Vendrell, Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Badalona, Sabadell, Figueres, Mataró, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, el Prat de Llobregat i Manresa, a més de Palma.

Coincidint amb els dies de funció a Barcelona, es presentarà al vestíbul del TNC la videoinstal·lació immersiva Les veus de Guimerà, amb dues pantalles en diàleg i una selecció de textos de Pablo Ley i interpretats per Jan D. Casablancas, Berta Giraut, Paula Malia i Jordi Rico, que permetran endinsar-se en diversos monòlegs d’obres de Guimerà com ara Mar i cel, La boja, Maria Rosa, La festa del blat, Terra baixa, La filla del mar, Arran de terra, Aigua que corre, Sol solet i Andrònica.