Quatre hores a la butaca

Concretament, 3 hores i 35 minuts, amb un descans de 15 minuts pel mig. Aquest metratge de la pel·lícula The Brutalist –dirigida per Brady Corbet i nominada a 10 Oscar– segur que fa dubtar més d’un espectador, acostumats com estem a sèries de 45 minuts, o fins i tot més curtes. Curiosament, a mesura que les plataformes retallen episodis, els directors de cinema sembla que hagin de justificar el sou a base de minuts. En el meu cas particular, més d’una hora i mitja de pel·lícula ja fa que em replantegi anar-la a veure. Per això vaig entrar a la sala on projectaven The Brutalist amb la idea ben clara que, si no m’agradava, a la mitja part fotria el camp tranquil·lament. Com que no vaig poder comprar l’entrada per internet, vaig sospitar que potser em cobrarien el doble (pel doble de temps) i l’experiència em costaria cara. Però no, el preu era el mateix de sempre, i la venda en línia havia fallat per algun d’aquells misteris informàtics que mai entendrem. La sala tenia un quòrum important, sobretot de parelles grans. Feliç de mi, havia agafat una promoció de crispetes i refresc, i en entrar vaig detectar ràpidament mirades assassines. Una mica de raó tenien, perquè mentre el protagonista jueu les passava magres als Estats Units dels anys quaranta, jo em sentia com una frívola insensible escollint si m’atipava primer amb les dolces o amb les salades. Els títols de crèdit de l’inici enamoren, fidels al concepte de disseny brutalista que en teoria emmarca la història d’aquest arquitecte de la Bauhaus –interpretat per Adrien Brody– que intenta refer la seva vida i el seu matrimoni en un somni americà que, en realitat, és un malson. Dic en teoria perquè m’esperava una mica més d’arquitectura i una mica menys de drama familiar. Arribada la mitja part, decideixo quedar-me, però amb visita obligada al lavabo –no soc l’única–, que el refresc ha fet efecte. Si la primera part havia estat emocionalment dura, en la segona el brutalisme es converteix en físic i el malson americà deriva en horror i angoixa. Les humiliacions dels poderosos tenen múltiples formes i només en comunitat les podem superar. Les quatre hores no s’han fet tan llargues.