patrimoni
El Bisbat de Girona recupera un caparró extraviat del retaule de Castelló d’Empúries
El Bisbat de Girona ha anunciat, coincidint amb La Candelera, que l’agost passat va identificar i va comprar per 1.254 euros en una subhasta a Internet una peça d’alabastre policromada i daurada procedent del retaule major de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, de finals del segle XV. Es tracta d’un cap de figura masculina amb barba (de 9x9x20 cm) que actualment està pendent d’estudi per a la seva restauració. Seguidament, el caparró es reintegrarà en el retaule, al lloc que li correspon, que probablement és el compartiment del Davallament de Crist.
El retaule major de Castelló d’Empúries és, juntament amb els sepulcres del bisbe Bernat de Pau i de l’ardiaca Dalmau de Raset a la seu gironina, la peça d’art de més consideració existent d’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV a la diòcesi de Girona. L’obra de Castelló té, a més, la particularitat de ser el darrer retaule de pedra gòtic al nostre país.
Construït en alabastre de Beuda, va ser realitzat per un grup d’artesans d’entre els quals sobresurt el francès Ponç Gaspar. Consta d’un sòcol llis, un cos avançat al centre que correspon al tabernacle i un conjunt de plafons formant dos pisos. Els del pis inferior mostren figures d’àngels i els del pis superior, escenes de la Passió coronades amb dossers. La imatge de la verge de la Candelera que presideix el conjunt és anterior, probablement d’inicis del mateix segle, i està encabida dins una fornícula feta per Vicenç Borràs cap a la fi de segle. El retaule està inacabat ja que hi manquen les dues ales que havien de flanquejar la fornícula. En el seu lloc s’hi van posar sis pinacles al segle XVII.
Les escenes de la Passió, amb una gran profusió de personatges, són veritables alt relleus en què les figures dels primers plans destaquen notablement del fons, fins a crear la il·lusió òptica de ser exemptes. Tristament un munt d’aquestes figures van quedar mutilades pel vandalisme de la invasió francesa del 1793 i els fragments es van dispersar lluny del seu emplaçament.