Leonardo V. Granados recupera ’El principi d’Arquimedes’ al Texas

El Texas de Barcelona ha presentat aquest dimarts una nova producció d’El principi d’Arquimedes, un dels textos d’autoria catalana contemporània de més èxit internacional, escrit per Josep Maria Miró. Amb Leonardo V. Granados al capdavant de la direcció, l’obra narra la història d’una directora d’un club de natació que rep una queixa per part d’un grup de pares després que un monitor hagi abraçat i fet un petó a un nen del curset. Aquesta situació desencadena tota una sèrie de pors, prejudicis i pèrdues de confiança entre els implicats.

Eric Balbàs, Jordi Coll, Sandra Monclús i Marc Tarrida formen part del repartiment. L’espectacle es podrà veure del 19 de febrer al 27 d’abril, informa ACN.

El principi d’Arquimedes es va presentar per primera vegada a la Sala Beckett el 2012 i des de llavors ha tingut 43 muntatges arreu del món, una vintena de traduccions, se n’han fet 16 lectures dramatitzades i s’ha editat en 13 ocasions. Tot i aquest recorregut d’èxit internacional, en el cas de Catalunya es va poder veure durant un període molt curt, en què va aplegar uns 7.000 espectadors.

Amb l’objectiu de “recuperar i revisar” el patrimoni escènic català contemporani, l’Espai Texas li ha volgut donar una segona vida. Aquesta vegada, però, no el dirigirà el seu creador, sinó que ho farà Leonardo V. Granados, una decisió que va prendre el mateix Miró. “L’Arquimedes necessitava un jove de vint-i-cinc anys”, ha subratllat, “i per això quan em van fer la proposta vaig optar per buscar algú que li permetés fer un altre viatge”.

De fet, Miró admet que si hagués dirigit ell hauria estat “més conservador” amb si mateix i, en canvi, ha pogut gaudir d’un procés de revisió i reescriptura generat amb l’equip. “M’han forçat a revisitar el text, que explica el mateix, però d’una altra forma”, ha assenyalat.

En aquest sentit, també ha recordat que han passat molts anys des de la seva primera posada en escena i que durant aquest temps “el món ha canviat”. De fet, una de les escenes s’ha reescrit d’una “manera sana i meravellosa” de la mà de Leonardo V. Granados. “Per mi tot plegat és una festa”, ha subratllat Miró, “amb quatre espases magnífiques i la voluntat de tornar a posar sobre la taula un text actual que hem sigut capaços d’ajustar a les necessitats del seu temps”.

L’encarregat de donar forma a l’espectacle ha estat Granados, que ha definit l’obra com un “text profètic” que aborda molts temes que són molt actuals, relacionats amb els cossos, l’educació, la cultura de la cancel·lació i la consciència social. “Miró va saber captar la por i les pulsions d’una societat en transformació i ho va fer amb una forma estètica que vibra i que està relacionada amb la forma en què rebem la informació”, ha insistit.

Tot i això, calia l’actualització de certs temes d’El principi d’Arquimedes, com ara la creació de protocols, que “serveixen perquè algú no hagi de decidir segons la seva moralitat”, i la cancel·lació, “que compta amb múltiples xarxes socials, algunes d’elles convertides en un abocador d’odi, ideologia i rumors, governades per les dretes”.

El director també ha posat l’accent en l’espai creat per explicar la història, que s’allunya una mica del realisme i simula certs estils més propis de la posada en escena alemanya o centreeuropea. “Volíem transmetre la por, la desolació, la impotència amb una estètica continguda”, ha explicat.

La trama d’El principi d’Arquimedes recull la història d’un monitor de piscina (Marc Tarrida) que, el dia en què el grup infantil de natació comença a nedar sense bombolla, tranquil·litza un nen fent-li un petó. Aquest fet desencadena una ràpida resposta de la directora de la piscina (Sandra Monclús), el seu company de feina (Eric Balbàs) i algun pare (Jordi Coll). L’obra reflexiona sobre com els judicis precipitats poden deformar la realitat i condicionar les relacions humanes.