“Vespreig” com a alternativa de dir “tardeig”

Sor­tir de gresca durant les hores del ves­pre apro­fi­tant que el cos aguan­tarà amb més dig­ni­tat i podrà estar actiu l’endemà és una pràctica cada cop més comú. Dar­rere hi ha un con­cepte de moda que, últi­ma­ment, es posa en pràctica de forma inter­ge­ne­ra­ci­o­nal: el ves­preig.

Des del cen­tre de Ter­mi­no­lo­gia (Term­cat) pro­po­sen ves­preig per ano­me­nar el que en cas­tellà se’n diu tar­deo: l’acti­vi­tat social que con­sis­teix a sor­tir abans de la nit amb amics, com­panys, cone­guts i salu­dats, sovint durant les hores del ves­pre, en bars, ter­ras­ses o altres espais d’oci, com­bi­nant tapes, copes, música, con­versa i algun flir­teig. Com a forma com­ple­mentària, hi ha la deno­mi­nació hora­bauxa, que és un acrònim for­mat a par­tir de hora­baixa (forma pròpia del balear) i dis­bauxa.

Apos­ten per ves­preig perquè par­tei­xen de l’arrel ves­pre perquè té l’avan­tatge que es diu en tots els dia­lec­tes i sem­bla que coin­ci­deix bas­tant amb l’hora en què es fa aquesta acti­vi­tat. A més a més, per­met el joc amb el verb ves­pre­jar, que ja exis­teix amb el sen­tit més gene­ral de ‘fer-se fosc’; però no s’entre­banca amb un sen­tit ja exis­tent en una part o altra del domini. Per tant, ves­preig té aquell toc de sin­gu­la­ri­tat pel que fa al con­cepte i alhora d’infor­ma­li­tat, amb la ter­mi­nació en -eig.

“Així que ja ho sabeu, a par­tir d’ara més ves­preig i menys tar­deig o tar­deo”, diuen al final de la publi­cació que han fet.