El Museu d’Art de Girona incorpora un relleu de la Sagrada Família del segle XII

El Museu d’Art de Girona ha incorporat a l’exposició permanent un relleu del segle XII atribuït al cercle de Gilabert de Tolosa. Representa la Sagrada Família i el museu el va comprar a un col·leccionista privat de Puigcerdà. S’exhibeix a la sala 2 del museu, dedicada al romànic. Per altra banda, el Museu d’Art de Girona també ha incorporat noves peces del retaule de Sant Feliu, que es troben a la sala 9. Es tracta d’ un pinacle i una figura del guardapols (el marc que envoltava els laterals). La figura fa més d’un metre d’altura, és de principis del segle XVI i representa un dels reis de la dinastia de Jessè. Per condicionar els espais i integrar-hi les noves obres, aquestes sales van tancar durant una setmana.

“Les noves incorporacions, que ja es poden visitar, enriqueixen el discurs museístic i reforcen el compromís del Museu d’Art de Girona amb la conservació del patrimoni artístic i històric de Catalunya, i especialment aquell vinculat al territori gironí”, destaca el museu en declaracions que recull l’agència ACN. En el cas del relleu romànic, que representa la Sagrada Família, l’autoria s’atribueix o es vincula al cercle de Gilabert de Tolosa. Data de meitats del segle XII i segons la identificació que Josep Puig i Cadafalch en va fer l’any 1954, seria un timpà. “Es distingeix per la seva gran qualitat artística i per la singularitat d’estar associat a un mestre escultor identificable en el context del romànic català i europeu”, destaca el Museu d’Art. L’escultura presenta una mare de Déu asseguda amb el nen a la falda i una altra figura dempeus, identificada com Sant Josep. Malgrat les erosions que han esborrat el rostre del Nen i algunes escantonades als angles, es conserva en bon estat. La seva existència era coneguda i s’havia documentat en diverses col·leccions privades des de 1835. Inicialment formava part de la façana d’una casa a Breda (Selva). Des d’aquí, es va traslladar al mas Riembau de Tona, a la comarca d’Osona, i, des de 1970, es trobava en una col·lecció privada a Puigcerdà. El Museu d’Art de Girona va impulsar-ne la compra a través del Departament de Cultura.

L’obra estava documentada com a procedent del monestir de Sant Salvador de Breda i havia estat estudiada i publicada en diverses obres de referència, com L’escultura romànica a Catalunya de Josep Puig i Cadafalch (1954) o Catalunya Romànica, de l’Enciclopèdia Catalana. “Aquesta obra, que reuneix condicions d’excepcionalitat, qualitat i raresa, s’afegeix així als exemples de tallers rellevants del romànic que es conserven al museu, com les peces del mestre de Cabestany procedents del monestir de Sant Pere de Rodes”, subratlla el Museu d’Art.

Pel que fa als fragments del retaule de Sant Feliu, provenen d’una donació que l’any passat van fer els Amics del Museu d’Art. D’aquestes peces en destacaven dues, un pinacle i una figura del guardapols, que són les que ara s’han incorporat a l’exposició permanent de la sala 9. La figura, de gairebé 123 centímetres d’altura i uns 90 d’amplada, és obra de l’escultor Pere Robredo, que va estar instal·lat a Girona entre els anys 1507 i 1512. Formava part d’un dels laterals del retaule, anomenats guardapols o polseres, que envoltaven l’obra a manera de marc. Els guardapols dels laterals estaven dedicats a la iconografia de l’arbre de Jessè, que representa la genealogia de Jesucrist des de Jessè, pare del rei David. Aquesta temàtica servia per reforçar l’enllaç entre l’Antic i el Nou Testament. “El fragment, que mostra un personatge coronat portant una maça a la mà, correspondria a un d’aquests reis de la dinastia, tot i que no és possible identificar quin”, explica el Museu d’Art.

En paral·lel a la incorporació d’aquestes peces, el Museu d’Art també ha renovat la sala 13, un espai dedicat a la descoberta del procés pictòric, on els visitants poden aprendre sobre els processos de preparació (suports, tècniques, etc.) i l’origen natural dels pigments.