Música, somriures i ‘selfies’ a dojo

Ser­gio Dalma va triar tres pobla­ci­ons cata­la­nes per posar el punt final a la seva gira Sonríe por­que estás en la foto, abans de viat­jar cap a l’Argen­tina: Man­resa, Girona i Sant Cugat. A Girona va actuar-hi dis­sabte, a l’Audi­tori, amb les entra­des exhau­ri­des i un públic entre­gat des del pri­mer moment, al qual Dalma va desit­jar que, almenys men­tre durés el con­cert, la seva música fos un refugi davant totes les notícies nega­ti­ves que ens envol­ten i hi va afe­gir que espe­rava fer-nos som­riure. Si ho acon­se­guia, “collo­nut!”, va dir.

L’espec­ta­cle va començar amb cançons com Sonríe por­que estás en la foto , Los de sep­ti­em­bre, Madrid-Bue­nos Aires, Mi mejor momento i He tocat el cel. Durant aquesta dar­rera cançó, Dalma va bai­xar de l’esce­nari i es va pas­se­jar entre el públic, cosa molt habi­tual en els seus con­certs, i s’hi va que­dar per donar per fina­lit­zada la pre­sen­tació del dar­rer disc, que dona nom a la gira, i per dir que a par­tir d’aquell moment es pro­po­sava fer un resum dels seus 35 anys de car­rera. Men­tre Dalma tor­nava a l’esce­nari va veure una de les seves fans més joves, la Laura, a qui va pre­gun­tar si ella sabia qui era en Ser­gio Dalma, i la nena, amb timi­desa, va res­pon­dre: Tu!. Després de dir-li que si s’avor­ria avisés i que aca­ba­ria el con­cert i davant la nega­tiva de tot el públic, va con­ti­nuar amb cançons com Sólo para ti, Gigan­tes, Suerte, Donna, La noche de San Juan, i El dia­blo den­tro.

La pro­xi­mi­tat que mos­tra Dalma amb el seu públic el va por­tar a no dei­xar de fer-se sel­fies amb les per­so­nes de la pri­mera fila, tot sense dei­xar de can­tar.

La música, per a Dalma, té el poder de tras­lla­dar-nos a un moment pun­tual de la nos­tra vida i té la màgia de fer-nos viat­jar. Així, va con­vi­dar el públic a la “bella Itàlia”, amb cançons com Bella sin alma, El ita­li­ano (amb un petit tros de Bella Ciao a l’acordió), Yo no te pido la luna i Glo­ria.

Arri­bava el moment del comiat, però Dalma va donar pas als bisos amb Una estre­lla en mi jardín, Bai­lar pega­dos, La vida empi­eza hoy i Gali­lea.