Un circ a ritme de rock i un ‘mai vist’ de la Xina

La tretzena edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona està en plena ebullició i si dijous ja vam poder apreciar l’alt nivell competitiu que van demostrar la primera dotzena d’aspirants a la gran final de dilluns que ve, ahir divendres els representants de l’espectacle Vermell també van deixar una gran sensació global. És més, en alguns casos concrets, el públic que va omplir la carpa instal·lada al Camp de Mart de la Devesa va quedar bocabadat. I dempeus, amb la rúbrica del número final.

Mai és fàcil obrir foc, però l’argentí Lucas Suárez va col·locar d’entrada el llistó ben alt amb la seva proposta que fusiona dues de les seves disciplines en una mateixa atracció: un desafiament que conjuga la plasticitat del cos a través dels equilibris sobre bastons i una coreografia que culmina ben amunt, penjat al pal aeri. Li pren el relleu el tàndem austríac Claudia & Michael i el seu peculiar il·lusionisme animat per música folklòrica i un formatge gruyère gegant; que donen pas a la primera intervenció de Cachipuchi, un còmic xilè de la nissaga circense dels Cárdenas, estrafolari però més divertit que els clowns d’altres anys. Des de Cuba, el Duo Loyalty proposa aquest any un duo acrobàtic que sembla més sortit de Nou setmanes i mitja o Magic Mike, però vista la reacció del públic i que puja la temperatura ambient, s’entén la seva participació. Més nivell té el Trio Zholdasovy del Kazakhstan amb l’exigent barra russa i uns salts d’una gran dificultat, i més sabent que el saltador actua lesionat i no ho sembla. Un altre reconeixement mereix l’artista Nikol Taranenko, que a pocs dies de complir dotze anys (sí, dotze) demostra ser aquella classe d’infant prodigi en les arts del circ. La seva disciplina són les cintes aèries, que va començar a aprendre amb tan sols cinc anys. Que sigui ucraïnesa i saber que es va haver d’exiliar a Platja d’Aro amb la seva família fa dos anys, té un al·licient més. Bé, i el volteig final en acabar el número mereix una ovació. I abans que arribi la mitja part, els espectadors de l’espectacle Vermell tenen l’ocasió de gaudir de més músculs amb els portentosos integrants del quartet acrobàtic rus Uniqum, premiat en competicions esportives d’alt nivell. Són suma de força i equilibri i el fet que presentin un triple salt i altres genialitats del volteig en una columna a quatre ho fa curiós.

El pitjor número de la vetllada és el que obre la segona tanda, uns il·luminats bielorussos vestits de cuir negre que entenem que van flipar amb Matrix fins al punt que n’imiten el vestuari i els moviments a l’hora de llançar ganivets. Sense ser gaire fan d’aquella pel·lícula, Neo els dona mil voltes. Molt millor, i mira que n’hem vist mil i una d’exhibicions semblants, és el xilè Chris Aguirre, que fa una demostració de com fascinar el públic amb els seus números de malabars, pilotes de futbol i barrets. El rock de la banda sonora hi ajuda, com ho fa també amb el duet de monocicles canadenc Philippe & Marie-Lee, que demostren tenir taules a l’hora d’oferir una bona actuació després del seu pas acreditat per talent shows i el Cirque du Soleil. I ja a la recta final, dos dels millors. Un el que ofereix la parella russo-americana Duo Desire, nascuda per complir el seu somni de volar i compartir-ho amb el públic que els veu. Passió, perill, intensitat, elegància i sobretot bellesa, es conjuguen amb la proposta de cintes aèries en què el vermell passió i el rock hi posen la cirereta. I, el que dèiem, el que presenten les tres joveníssimes acròbates xineses a la seva atracció deixa sense paraules. El presentador ja anuncia que és un número “mai vist”, però el que no diu és que difícilment el tornarem a veure mai més. El repertori que fan damunt d’una taula circular és una mescla de contorsió, acrobàcia i equilibri de tasses al cap que fa posar els pèls de punta. I el públic ben dret.